FR
CAT
La Marta Darder, a més de ser una gran artista/activista/artivista, indisciplinar/disciplinada, és doctora en Filologia Clàssica i la seva tesi doctoral és un extens estudi dels noms, i a partir dels noms, dels cavalls que participaven en les curses en els circs romans.
Per a Marta Darder l’art és la pràctica de la llibertat. Això que podria ser una definició tòpica de l’art, en aquesta artista resulta un procés molt complex i difícil d’atrapar. La llibertat, en primer lloc, no és individual sinó social. Sentir la llibertat, per a l’artista, consisteix a generar situacions socials que portin els participants a interactuar espontàniament sense prejudicis i a moure’s creativament. La Marta insisteix que l’art genera nova realitat; per tant, la matèria prima de l’art és el buit d’un encontre on tot és possible i imprevist.
No tot és vàlid en l’art. No s’ha de confondre la llibertat amb la premissa que “tot és art”. El sentit de la creació que promou Marta Darder està compromès amb allò més elemental de la vida: reclamar la llibertat, el plaer i la bellesa per qui no les té; l’acció creadora ha de pretendre transformar el món en aquest sentit.
Les dones, els infants, els marginals, la misèria, la crítica al sistema jeràrquic, patriarcal, explotador, consumista, violent… són temes comuns en la seva obra, que no és en absolut una queixa, ni tan sols una crítica, sinó un pas endavant, una proposta de bellesa activa i renovadora.
L’obra de Marta Darder és extensa i versàtil, però ara i aquí comentaré sols aquelles intervencions en què l’artista treballa el seu cos de dona i les seves percepcions femenines per distingir, mostrar i reflexionar sobre la necessitat de trencar prejudicis i alliberar-nos de manera concreta, no només conceptualment: Pixa’t al llit (1998-2001), Peus de princesa (2005), Autoretrats, maternitats i famílies (2003) i Mirada de Venus (2004).
Marta Darder és una de les artistes més lliures de l'esfera catalana actual. Com diu Jesusa Rodriguez (l'actriu lèsbica mexicana) fins i tot la llibertat en resulta massa repressiva, i cal que l'art sigui i begui del llibertinatge. Que no vol dir manca de respecte. Perquè l'obra de Marta Darder és en primer lloc, respecte i contrapunt a la violència. Celebrar el dia contra la violència de gènere a la Rectoria de Sant Pere de
Vilamajor fent i compartint pastissos, com un clam a la dolçor que fa les relacions amables i fructíferes, és un exemple de l'actitud respectuosament llibertina i revolucionària de Marta Darder.
Artista polifacètica, ella és alhora Andy Warhol i Valerie Solanas si la història els pogués despullar de la seva agressivitat. Marta Darder és la conjunció i la intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Capaç de projectar la seva formació filològica clàssica en la més profunda contemporaneïtat, el seu trajecte ha estat protagonitzat per la més gran honradesa envers ella mateixa i de retruc, envers el món i la seva interpretació. En la seva relectura dels mites grecs i llatins hi ha, alhora, la investigació sobre les fonts i la reinterpretació que transgredeix la miopia d'èpoques anteriors, per tal d'aconseguir una nova idea del mite i d'allò sagrat en un sincretisme que obre el camí dels genis del segle XXI.
És la de Marta Darder una valentia absoluta que rescata la calidesa de les urpes de la ingenuïtat on la societat patriarcal l'ha volguda ubicar. Els seus àngels, el seu greal, els seus arbres màgics on la duresa del bronze és cosida amb denes de colors i fils de llana, fa combregar, en dolcíssim coit, la masculinitat del mundanal que ens pampoleja i la femineïtat de la Terra que ens atorga la saba de la vida des de la voluntat gravitatòria i amorosa de les plantes dels peus, i si volem, fent verticals com ella fa, des de les palmes de les mans. Els seus projectes viuen en petit format, però aviat algú s'adonarà que haurien d'engalanar les nostres places o les rotondes on de vegades girem la direcció. Potser molts s'hi quedarien giravoltant.
Anna Aguilar-Amat
Artista i poeta visual Marta Darder és artista indisciplinària. Poeta visual.
Apassionada per la semàntica i obsessionada per la llibertat d’acció, el camí, els espais entre, el viatge són l'objectiu. Donada la doble formació en lletres i arts visuals, m’he concentrat en arts, cultura i acció: en artivisme. He exercit en la gestió cultural (com a comissaria, gestora de projectes, direcció artística), en la docència i en el món de l’edició del llibre i del vídeo. Em banyo en arts visuals, textuals i d'acció. Treballo des de l’especificitat en cada disciplina, fins a la hibridació entre elles. Dra. en Filologia Clàssica. Llicenciada en Filologia Clàssica i en BBAA. Diplomada en escultura. Modul AGRO: grimpar arbres i motoserra.
Ha publicat: De nominibus equorum circensium. Pars occidentis, Reial Acadèmia de Bones Lletres. PrOblEMA, amb Elena Calle, Carmen G. Martínez, Susagna Carreras, Barcelona 2009. parAUla, ediTrons. Ego sum lux, amb Raimon Romaní, Ficta Edicions, 2017; inclòs també a Dona('m) veu, Les Borges Blanques 2018. Tutetuitibite cum te, ediTrons,2020. Un botó, ediTrons, 2020. Follia, una Novel·la, ediTrons, 2022.
