Livre Blanc de Catalogne Nord : 55 propositions et 55 municipalités pour la catalanité


Les principaux axes du « Livre Blanc de Catalogne Nord » sont la normalisation de la présence du catalan dans l'espace public; l'enseignement en catalan; l'organisation de fêtes populaires et traditionnelles; les liens avec le reste des Pays Catalans; etc...   Le « Livre Blanc de Catalogne Nord » a été élaboré par les Angelets de la Terra avec l'aide de professeurs de l'Université de Perpignan, spécialisés dans la toponymie, l'histoire et l'enseignement du catalan, mais aussi plusieurs acteurs de la vie culturelle, associative et économique de notre département (voir la liste ci-dessous).   Le « Livre Blanc de Catalogne Nord » développe 55 propositions concrètes pour la catalanité qui ont été soumises à toutes les municipalités nord-catalanes.   55 municipalités participent au « Livre Blanc de Catalogne Nord » en y présentant leurs actions et les projets en lien avec la catalanité. De nombreuses autres communes souhaitent aussi participer à ce projet. C'est pourquoi une deuxième édition est déjà prévue, afin de donner une place à toutes les communes de Catalogne Nord et de faire un premier bilan.   L'association culturelle, autogérée et indépendante des Angelets de la Terra était à l'origine un groupe de supporters de l'USAP et des Dragons Catalans, de 2001 à 2009. Elle coordonne depuis 2010 un collectif autogéré et autofinancé de centaines de musiciens. En 2018, elle a organisé 4 festivals « Concerts per la Llibertat » pour la liberté et la démocratie avec la participation de 40 groupes. En 2019, une cinquantaine de communes ont accueilli leur exposition collective de photojournalisme « Visca per la Llibertat ». En 2020, 23 listes aux municipales ont porté le « Label Cultural » des Angelets de la Terra dont elles ont signé la charte et 14 d'entre elles ont gagné ces élections. Aujourd'hui, le « Livre Blanc de Catalogne Nord » reprend et développe les trois points de la charte de ce « Label Cultural »: langue, culture, pays.   Des exemplaires du « Livre Blanc de la Catalogne Nord » seront offerts à toutes les municipalités, participantes ou pas de cette première édition, à partir de la mi-mai 2021. Ainsi, il sera possible pour tous les élus et les habitants de se procurer ce livre dans les mairies.   Ont participé à la réalisation du « Livre Blanc de Catalogne Nord »: Berenguera Sunyer (psychologue), Christian Troadec (maire de Carhaix), Coleta Planas (conseillère pédagogique de catalan retraitée et poétesse), Daniela Grau (professeur de catalan retraitée), Geneviève Labat (chef d'entreprise), Gildas Girodeau (écrivain), Jaume Gubianas (dessinateur), Joan Peytaví Deixona (professeur d'université spécialiste en toponymie), Joan Planes (co-fondateur des Angelets de la Terra), Michel Leiberich (professeur d'université retraité), Nicolas Marty (professeur d'université spécialiste d'histoire économique et sociale), Olivier Poisson (président de L'ASPHAR), Pierre Lissot (directeur de l'Office Public de la Langue Catalane), Priscilla Beauclair (graphiste et journaliste au Travailleur Catalan), Ramon Faura-Llavari (chef d'entreprise), Rémy Farré (président de l'Associació Catalana d'Estudiants), Richard Bantegny (caméraman, photographe), Rita Peix (docteure en Etudes catalanes et transfrontalières, formatrice pour l'enseignement bilingue)...
Albert Ubach
Albert Ubach (Barcelone, 1974) est un poète. Il a étudié le droit à l'Universitat Oberta de Catalunya et à l'Université d'Andorre.Poète difficile à voir dans les récitals, Ubach est volontairement resté en dehors de tout groupe de poètes ou mouvement littéraire spécifique. Ubach est l'auteur, entre autres livres, de l'ouvrage Missa pro Carnavale Mortis, qui constitue le corpus principal de son œuvre poétique.
Jep Gouzy
Jep Gouzy participe a la "Nit de la Poesia" organisée par les Angelets de la Terra en 2007 à la Casa Musicale de Perpignan, dans le cadre de la 2ème Setmana per la Llengua.  Tenu, depuis la disparition du grand poète, essayiste et romancier Jordi-Pere Cerdà (1920-2011) dont il fut l’ami et le traducteur, pour le plus grand écrivain français d’expression catalane, Jep Gouzy est mort à Pau, le 27 avril, à l’âge de 85 ans.
Andreu Galan Martí
Andreu Galan Martí a participé à la Nit de Poesia à Rivesaltes organisée par les Angelets de la Terra en 2010, dans le cadre de la 4ème Setmana per la Llengua. Andreu est un poète valencien. Il a fait Educació Musical à l'Université de Valence et de philologie catalane. Il a appris des chansons, des dictons, des fragments de comptines populaires, des sainets de son grand-père, un paysan d'Alboraia, et est également influencé par les poètes Joan Vinyoli, Blai Bonet et Vicent Andrés Estellés. Il a participé à des festivals de poésie et à des récitals, où il combine des rhapsodies avec des boîtes à musique et des instruments-jouets. Avec la poétesse Martina Escoda, elle a lancé un site Internet destiné aux enfants, aux parents et aux éducateurs, qui a pour fonction de stimuler la création poétique des enfants. Son travail a été publié en 2008 dans l'anthologie de la poésie jeune des Pays Catalans Pedra Foguera, il a également publié des articles et des poèmes dans la revue littéraire majorquine Pèl Capell (exil inside). Travail:- Cansat de diumenges (Fatigué des dimanches), 2009 LaBreu Edicions.- Qui no sap riure, no sap viure (Qui ne sait pas rire, ne sait pas vivre) Edito Andana, 2014. Choisi par le Conseil Catalan du Livre pour Enfants et Jeunesse (ClijCAT) pour concourir pour le 10e Prix de Littérature pour Enfants "Book Catcher".
Juli Nicolau
Juli Nicolau (La Freixneda —la Matarrany—, 1971), lauréat du Prix Guillem Nicolau 2008, a participé à la Nit de Poesia à Rivesaltes organisée par les Angelets de la Terra en 2010, dans le cadre de la 4ème Setmana per la Llengua. Il a fait des études de base dans son village et à Alcorisa ; il n'y a pas si longtemps, il exploitait encore son entreprise sur la ferme familiale. Il étoffe son bagage de manière autodidacte dans les choses qu'il aime le plus : sa curiosité et son intérêt pour la langue et la littérature, l'histoire et l'art sont toujours éveillés. En raison de circonstances personnelles, on le voit aujourd'hui dans le paysage de l'Alt Penedés où il travaille dans une entreprise métallurgique (secteur cava). Il a publié les poèmes Manoll (Prix Guillem Nicolau 1997) ; Sphère. Traspunt en la serena (2001) —Premio Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002— et le livre que vous avez entre les mains D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de création littéraire. Il apparaît dans les anthologies Memory of Thirst (1992) ; Poètes frontaliers (2001); Les gens, la terre, les mots. Littérature de la Bande (2001) et 20 Poètes Aragonais Exposés (2007). Il est également inclus dans Oró. Faire rouler la roue (sous presse). Il a collaboré aux magazines Sorolla't, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L'Eixam, Descobrir Catalunya et L'arnerol (préparé). Il faisait partie éphémère du collectif Viles i Gents. Il a été membre actif de l'Asociación Cultural del Matarranya, de l'Institut del Baix Cinca, de l'Asociación Aragonesa de Escritores et de l'Asociación de Escritores en Llengua Catalana. Il tient actuellement la chronique L'argadell dans le magazine Temps de Franja. Il a participé à des rencontres littéraires et à des journées de culture catalane à l'intérieur et à l'extérieur de l'Aragon : Sabadell, Palma, Tarassona, Saragosse, Tortosa, Nonasp, Vilafranca del Penedés… Laissez la dégustation être à votre goût… Poemes Al fible de l’estiu, l’últim tram del riu, (sense l’abisme deis tolls) a correts ve viu, a trossets ocult. vol magia en el cor de l’hivern i veure’s cristal.lí a l’esmalt deis còdols. Dec dir i dic: a la primera respiració presenta’t sensat en nom de tu mateix, demostra’t honest i guia’t pel teu dictat de consciéncia i seny — la convicció total — per si vas rumb al futur en l’intent de perdurar en les memóries, en l’espai i en els temps.   La merla insinúa set: no tem la bassetja de l’inexpert. Entre tres coscolls mira els cocons i la culla, ara espill d’un autorretrat. buscant bateons somia perdius a la vora d’un cabrit i un bitxac! Amb l’ús antic del buirac atrapaven pardals per a gloria d’Artemis. L’arbre té tronc, cimals, branques, una soca recerosa, abric antic, abrac d’história, pollís, sorrama… Té pel cos un esgall que no es cus, peí cas… …ni enfilant l’agulla.   Som com som, som d’on som. Sóc com sou i no és secret que parlo i escric a les mélies.   L’assossec i l’observant Podria ser el flautista elegit-per no dir vingut d’Hamelin-tocant pels carrers i places,jardins i parcs del món;l’artista no dóna cap pistaper poder situar-lo amb encert.Això sí, se’l veu vestit d’arlequíamb dibuixos de gran festa onles notes musicals han eixita plenar l’ambient d’alifarasense pentagrama ni ordreperò amb voluntat d’amorcom qui observa amb assossec,escolta el so melodiós del vento la remor de l’aigua d’un assut.El personatge central podria veure’ltambé ubicat a Nova York o Paris,per exemple, llocs emblemàticsper al triomf del talent i la glòria.I si el dibuix és el somnide tocar la flauta, avant!Lo món es un entusiasmeon tots aprenem dels altresper a millorar-ne la vida.Som música i dibuixde natres mateixos.Som el que llegimamb els ulls de la ment.
Maria Rosa Torner
Cinta Mulet Grau
«Entrevista sona a preguntes que volen una resposta», diu Cinta Mulet quan li proposem un encapçalament. Aquesta primera puntualització es refereix al títol de l’escrit, «Conversa amb», que hem consensuat per refermar la intenció d’intercanvi de punts de vista.Cinta Mulet és mare de família, mestra d’escola i estudiant de filologia. Una d’aquelles dones amb mirada carregada de biografia i de lluita. El vessant de creadora obre una escletxa de llibertat a les múltiples obligacions quotidianes.Té bona memòria per als detalls, collecciona moments en el record. Parla clar i català del sud, de l’aigua i de l’amor, amb un llenguatge espontani i entenedor, amb una modèstia una mica aspra, del qui no està per a romanços, ni per a falsos reconeixements. Sense careta ni façana. Tal com raja. Núria Calvó: Prenem com a punt de partida el primer de maig del 1999, una de les teves primeres aparicions en públic a Tar ragona. Va ser un homenatge a Maria Mercè Marçal que vas conduir implicant-te a fons i apassionadament. Cinta Mulet: Allò va ser una bullida. S’havia de fer i jo ho tenia molt clar. Jo me vaig imaginar lo recital. I sense l’ajut del Manolo Rivera, que es va ocupar de la publicitat, de la logística en general, segur que no hauria estat possible. Amb tot el grup de la Tertúlia Mediona 15, hi he tingut bona relació des de la meva arribada a Tarragona. Els contactes els vaig fer jo. Aquella vetllada s’hauria d’haver celebrat per Sant Jordi, però es va anar posposant, i el primer de maig ens va donar l’oportunitat de lligar els conceptes de treballadora i poeta. Hi havia moltes dones al recital: la Lluïsa Julià, la Josefa Contijoch, la Neus Aguado... La Montserrat Abelló no hi va poder ser –una llàstima. La vinculació entre ella i la Maria Mercè Marçal era intensa, però just aquells dies li va sorgir un problema familiar, i no hi va poder assistir. Li va saber molt greu. Núria Calvó: Bàsicament, les recitadores eren una representació del Penclub, amb qui Marçal havia tingut molta relació. Cinta Mulet: Estes dones dirigien (i encara dirigeixen) la secció femenina del Penclub. Marçal havia estat, junt amb Montserrat Abelló, fundadora del Comitè d’Escriptores del Centre Català del Penclub Internacional. No hi he continuat el vincle, però en aquell moment les vaig anar a buscar perquè ho vaig sentir. Jo quan tinc un impuls em llanço. No esperava res a canvi: me va entrar la ventolera ventolera i ho vaig tirar en- i ho vaig tirar endavant. Núria Calvó: Repassem el teu currículum bibliogràfic. El primer recull de poemes va ser Paraula de dona. Cinta Mulet: Sí. El vaig escriure per necessitat vital. Va estar guardat al calaix durant tres anys, fins que me vaig envalentir i el vaig traure, passada l’etapa, en aquell moment en què ja no importa exterioritzar les vivències del teu jo poètic, que l’objecte el tinguin els altres perquè ja no el sents teu, perquè allò ja està superat i tu ja ets una altra persona. La introducció és una promesa d’escriure, i Maria Mercè Marçal és referent literari en tot el llibre. La vaig descobrir en aquella època, just quan estava a punt de morir. Vaig llegir tots els seus poemes, tretdels darrers, que encara ara no els he llegit. Era una necessitat de comunicar, ho tenia tot al pap i havia de sortir. Crec que no t’has de forçar a voler dir, tot i que cal anar agafant l’hàbit, perquè si vas esperant i no t’hi poses, el moment adequat no el trobes mai i no fas res. I d’altra banda, si forces el motiu per escriure, surt un poema mediocre. El que expliques ha de ser matèria viscuda, i com a mínim hi ha d’haver un 2% de la població que s’hi senti identificat. Si no és així, és una pèrdua de temps, no? Hi va haver un recull compartit amb més autors i amb poca difusió, La saviesa de l’ombra. Evidentment, el títol conté una metàfora, referida a aquelles persones que es troben en inferioritat de condicions, que han patit i que pateixen –són extensa majoria–, i per això mateix tenen una saviesa intrínseca, que desconeixen els altres, saben molt més que aquells que només es pensen que saben però no han viscut. Parlo de l’ombra per oposició als personatges brillants, als triomfadors. És una poesia de tipus social: ja el primer poema, i en realitat tot el recull, és un homenatge a Maria Mercè Marçal, que havia acabat de morir.  Núria Calvó: Amb aquest vas guanyar el premi Miquel Martí i Pol que entrega CCOO a Barcelona. Cinta Mulet: No! Només un accèssit, va guanyar un noi de Barcelona. Aquest certamen se celebra cada any, i és per a escriptors novells. Jo, en la meva innocència, m’havia presentat tres anys seguits al Premi Ciutat de Tarragona, ignorant que primer s’havia de passar per premis més modestos. Acabava d’arribar a Tarragona i m’hi vaig llençar directament, en sentir que l’anunciaven per la ràdio. Després vaig saber que aquest premi és per a autors consagrats (o simplement millors que jo), que cal tenir currículum. I que, un cop guanyat el Ciutat de Tarragona, llavors sí que un ja està enfilat en el bon camí. Això ho pensava, però ara més que perseguir els premis, els defujo. Núria Calvó: Hi ha més poemaris amagats? Cinta Mulet: I tant! Hi ha Només un fil de llum blanca de llum blanca, escrit en una època en què , escrit en una època en què jo estava molt espessa, i no sabia pas per on tirar. Aquest crec que es quedarà molts anys més al calaix. Després hi ha Poemes del sud, que espero que sortirà publicat aviat, i que és com una mena de segona part de Paraula de dona. Tracta l’amor, el desig que quan es fa realitat es mor, l’amor que quan se fa palpable deixa de ser amor. Aquesta temàtica amorosa és eterna, tot i que és un engany: és una ficció que ens hem inventat perquè ens ajuda a viure... a viure enganyats! És que el món de les idees és una preciositat. I encara n’hi ha dos més, Contrapunt i Poemes sota l’aigua Poemes sota l’aigua, que els vull revisar. , que els vull revisar. Sempre m’ho miro i m’ho repasso tot moltes vegades. La creació és molt ràpida, però després ho refaig i ho torno a refer, fins que ja no sé quina és la versió bona! A més, acaba de sortir un recull compartit, editat per Cossetània, en què represento la Terra Alta amb un poema narratiu i líric, amb un bon grau de dramatisme. Estic molt contenta d’haver-ho pogut fer. I després hi ha la participació en la collecció La imatge que parla La imatge que parla d’Arola Editors, d’Arola Editors, amb Alfredo Gavín, que també és poeta i que aquí va fer uns dibuixos molt bonics, i em va demanar a mi que hi posés els textos.  Núria Calvó: Pel que dius, la teva producció poètica no la dónes per acabada ni de bon tros. Cinta Mulet: La producció no s’atura mai, no es pot considerar mai acabada. Però no m’agrada publicar massa seguit. Al mercat hi ha una saturació important, la literatura s’ha convertit en material fungible, es consumeix amb immediatesa, i si hi ha res que val la pena amb prou feines es veu, passa de pressa. És la dictadura de les novetats, que canvien dia a dia. No tenim temps de pair.  Núria Calvó: Però no va ser el cas de Paraula de dona raula de dona (Arola Editors, 2001), que va (Arola Editors, 2001), que va tenir una repercussió significativa. El dia de la presentació a Poetes hi havia molta expectació, la sala plena i moltes personalitats de l’escena local en van parlar molt bé. Va ser una petita gran sorpresa. Cinta Mulet: Paraula de dona Paraula de dona no va ser no va ser tan sols el dia de la presentació (tot i que no l’oblidaré en la vida), va ser abans i després. Em considero afortunada.  Núria Calvó: I no has fet cap intent en prosa? Cinta Mulet: No. La prosa no... No tinc paciència! La poesia és síntesi, són mil sentits en poques paraules.  Núria Calvó: Però si la prosa sembla més «fàcil». La poesia és laboriosa, és ritme, rima. Cinta Mulet: Ja no. La força de la poesia és precisament la multiplicitat de significats, i la capacitat de destruir la frase, desferla, per dir un munt de coses. Hi ha qui veu la poesia com una pèrdua de temps, però jo crec que és necessària, i ho serà cada cop més, si no, en quina mena de persones ens convertirem? tan freds, tan estranys! Quina mena d’illots!
Marta Darder
La Marta Darder, a més de ser una gran artista/activista/artivista, indisciplinar/disciplinada, és doctora en Filologia Clàssica i la seva tesi doctoral és un extens estudi dels noms, i a partir dels noms, dels cavalls que participaven en les curses en els circs romans. Per a Marta Darder l’art és la pràctica de la llibertat. Això que podria ser una definició tòpica de l’art, en aquesta artista resulta un procés molt complex i difícil d’atrapar. La llibertat, en primer lloc, no és individual sinó social. Sentir la llibertat, per a l’artista, consisteix a generar situacions socials que portin els participants a interactuar espontàniament sense prejudicis i a moure’s creativament. La Marta insisteix que l’art genera nova realitat; per tant, la matèria prima de l’art és el buit d’un encontre on tot és possible i imprevist.No tot és vàlid en l’art. No s’ha de confondre la llibertat amb la premissa que “tot és art”. El sentit de la creació que promou Marta Darder està compromès amb allò més elemental de la vida: reclamar la llibertat, el plaer i la bellesa per qui no les té; l’acció creadora ha de pretendre transformar el món en aquest sentit.Les dones, els infants, els marginals, la misèria, la crítica al sistema jeràrquic, patriarcal, explotador, consumista, violent… són temes comuns en la seva obra, que no és en absolut una queixa, ni tan sols una crítica, sinó un pas endavant, una proposta de bellesa activa i renovadora.L’obra de Marta Darder és extensa i versàtil, però ara i aquí comentaré sols aquelles intervencions en què l’artista treballa el seu cos de dona i les seves percepcions femenines per distingir, mostrar i reflexionar sobre la necessitat de trencar prejudicis i alliberar-nos de manera concreta, no només conceptualment: Pixa’t al llit (1998-2001), Peus de princesa (2005), Autoretrats, maternitats i famílies (2003) i Mirada de Venus (2004). Marta Darder és una de les artistes més lliures de l'esfera catalana actual. Com diu Jesusa Rodriguez (l'actriu lèsbica mexicana) fins i tot la llibertat en resulta massa repressiva, i cal que l'art sigui i begui del llibertinatge. Que no vol dir manca de respecte. Perquè l'obra de Marta Darder és en primer lloc, respecte i contrapunt a la violència. Celebrar el dia contra la violència de gènere a la Rectoria de Sant Pere deVilamajor fent i compartint pastissos, com un clam a la dolçor que fa les relacions amables i fructíferes, és un exemple de l'actitud respectuosament llibertina i revolucionària de Marta Darder. Artista polifacètica, ella és alhora Andy Warhol i Valerie Solanas si la història els pogués despullar de la seva agressivitat. Marta Darder és la conjunció i la intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Capaç de projectar la seva formació filològica clàssica en la més profunda contemporaneïtat, el seu trajecte ha estat protagonitzat per la més gran honradesa envers ella mateixa i de retruc, envers el món i la seva interpretació. En la seva relectura dels mites grecs i llatins hi ha, alhora, la investigació sobre les fonts i la reinterpretació que transgredeix la miopia d'èpoques anteriors, per tal d'aconseguir una nova idea del mite i d'allò sagrat en un sincretisme que obre el camí dels genis del segle XXI.  És la de Marta Darder una valentia absoluta que rescata la calidesa de les urpes de la ingenuïtat on la societat patriarcal l'ha volguda ubicar. Els seus àngels, el seu greal, els seus arbres màgics on la duresa del bronze és cosida amb denes de colors i fils de llana, fa combregar, en dolcíssim coit, la masculinitat del mundanal que ens pampoleja i la femineïtat de la Terra que ens atorga la saba de la vida des de la voluntat gravitatòria i amorosa de les plantes dels peus, i si volem, fent verticals com ella fa, des de les palmes de les mans. Els seus projectes viuen en petit format, però aviat algú s'adonarà que haurien d'engalanar les nostres places o les rotondes on de vegades girem la direcció. Potser molts s'hi quedarien giravoltant.Anna Aguilar-Amat Artista i poeta visual Marta Darder és artista indisciplinària. Poeta visual.Apassionada per la semàntica i obsessionada per la llibertat d’acció, el camí, els espais entre, el viatge són l'objectiu. Donada la doble formació en lletres i arts visuals, m’he concentrat en arts, cultura i acció: en artivisme. He exercit en la gestió cultural (com a comissaria, gestora de projectes, direcció artística), en la docència i en el món de l’edició del llibre i del vídeo. Em banyo en arts visuals, textuals i d'acció. Treballo des de l’especificitat en cada disciplina, fins a la hibridació entre elles. Dra. en Filologia Clàssica. Llicenciada en Filologia Clàssica i en BBAA. Diplomada en escultura. Modul AGRO: grimpar arbres i motoserra. Ha publicat: De nominibus equorum circensium. Pars occidentis, Reial Acadèmia de Bones Lletres. PrOblEMA, amb Elena Calle, Carmen G. Martínez, Susagna Carreras, Barcelona 2009. parAUla, ediTrons. Ego sum lux, amb Raimon Romaní, Ficta Edicions, 2017; inclòs també a Dona('m) veu, Les Borges Blanques 2018. Tutetuitibite cum te, ediTrons,2020. Un botó, ediTrons, 2020. Follia, una Novel·la, ediTrons, 2022.
Miquel Àngel Marín
Miquel Àngel Marín participa en la primera "Nit de Poesia" organitzada pels Angelets de la Terra en 2006 en el Théâtre de la Complicité al barri Sant Mateu de Perpinyà. Es músic clarinetista i poeta format a Catalunya i Alemanya. Practica tant el repertori clàssic (solista, músic d’orquestra i de cambra) com la improvisació lliure i les músiques d’acció. Presenta músiques pròpies basades en la improvisació des de l’any 2001.Músic d’interiors i exteriors, toca tant en auditoris i teatres com al carrer i en contextos heterodoxos (forma part de l’Orquestra de Cambra Catalana, del Col·lectiu Free’t i ha col·laborat i col·labora amb Carles Hac Mor, Ester Xargay, Llorenç Barber i Montserrat Palacios).Ha publicat els llibres Lo clarinet és l’aixada i Música és enxampar mosques. Llibres col·lectius, Bouesia 2006. Regsexcital de Bouversos. Bouesia (2007). Les Vaques Magres Bouesia. Psicogeografia d’un festival (2005-2015).
Bel Olid
Participa a la "Nit de Poesia" organitzada pels Angelets de la Terra, en setembre de 2012, en l'Anthropo al barri Sant Mateu de Perpinyà, en el marc de la sisena Setmana per la Llengua. Bel Olid (Mataró, 4 d'octubre de 1977), és una escriptora i traductora catalana. Trajectòria professionalBel Olid s'ha dedicat a la docència, a la traducció i a l'escriptura, i ha assumit, a vegades, responsabilitats institucionals. És professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat en la qual es va llicenciar en traducció i interpretació. Com a traductora s'ha dedicat a la traducció literària, principalment d'obres de literatura infantil, i a la traducció audiovisual. Ha traduït de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el castellà. Des de març de 2015 és la presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Anteriorment, des de 2013 a 2015, va ser presidenta del Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires). Col·labora en diversos mitjans culturals, en la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Ha publicat al diari Ara, i a les revistes Tentacles, Núvol i Catorze, entre d'altres. El 2017 es presentà a les llistes de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya. Activitat literàriaVa publicar el seu primer conte l'any 2009, Crida ben fort, Estela! El 2011 varen veure la llum dues obres més: la novel·la Una terra solitària (Empúries, 2011) i un assaig sobre els estereotips de gènere, Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Pagès, 2011). L'any següent publicà La mala reputació (Proa, 2012), un recull de narrativa breu i l'any 2016 un nou recull de relats, Vents més salvatges (Empúries, 2016). Com a autora de literatura gaudeix d'una gran acceptació entre la crítica especialitzada i el públic lector, la qual cosa ha comportat un reconeixement sostingut a través de diversos premis. ObraTina Frankens: que la vida ens sigui veritat (Barcelona: Fanbooks, 2018)Les heroïnes contrataquen: models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Lleida: Pagès, 2011)Una terra solitària (Barcelona: Empúries, 2011)La mala reputació (Barcelona: Proa, 2012)Vides mínimes (Barcelona: Llibres Artesans, 2014) Passions mínimes (Barcelona: Llibres Artesans, 2014) Vents més salvatges (Barcelona: Empúries, 2016)Vides aturades (Badalona: Ara Llibres, 2017)Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Barcelona: Angle, 2017)Follem? (Bridge, 2019)A contrapèl O per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi (Barcelona: Edicions Destino, 2020) TraduccionsDe l'alemany al català2005: Miko. He estat jo, mare! [Ich war's, Mama!] de Brigitte Weninger2005: Miko. Visca, és el meu aniversari! de Brigitte Weninger. De l'anglès al català2002: Joc de noms [Name Games] de Theresa Breslin2005: Casa meva de Kenny Rettore2005: Al llit! A la banyera! de Kenny Rettore2005: Bona nit, rateta [Little Mouse, Good Night] de Dugald Steer2005: T'estimo, rateta [Little Mouse, I Love You] de Dugald Steer2006: Misión Silverfin [Silverfin] de Charles Higson2006: Nit de fantasmes de Chris Mould2006: Música experimental: de John Cage en endavant [Experimental Music. Cage and Beyond] de Michael Nyman2006: Les estrelles del futbol [David's Dream Team and Zini's All-Stars] de Steve Smallman2007: El carreró de la por. de Chris Mould2007: Ni pensar-hi, Drac!: titelles de dit [Don't You Dare, Dragon!]. d'Annie Kubler2009: Un gorrió a la farina del forner [Sparrow in the Baker's Dust] de Leroy Cardwell2009: Feminisme i història de l'art. de Linda Nochlin2009: L'angus, pintallavis i morrejades [Angus, Thongs and Full-Frontal Snogging] de Louise Rennison2012: Coco i Piu [Croc and Bird] d'Alexis Deacon2012: L'home de la lluna [The Man in the Moon] de William Joyce2013: Anem a caçar un ós [We're Going on a Bear Hunt] de Michael Rosen2013: El gegant egoista [The Selfish Giant] d'Oscar Wilde De l'anglès al castellà2001: Así sea [So Mote It Be]. d'Isobel Bird2001: Criminales [Criminals: a Novel] de Margot Livesey2003: ¿Qué ves, del derecho y del revés? [I Spy]. de Walter Wick2005: Gregor. La profecía del gris [Gregor and the Prophecy of Bane]. de Suzane Collins2005: La lavadora de Lola [Wanda's Washing Machine] d'Anna McQuinn2006: Hasta luego, cocodrilo! [See You Later, Alligator!] d'Annie Kubler2006: Música experimental: de John Cage en adelante [Experimental Music. Cage and Beyond]. de Michael Nyman2006: Los ases del fútbol [David's Dream Team and Zini's All-Stars]. de Steve Smallman2007: Ni se te ocurra, dragón!: marionetas de dedo [Don't You Dare, Dragon!]. d'Annie Kubler2008: ¿Qué hora es, Lobo? [What's the Time, Mr. Wolf?]. d'Annie Kubler Del castellà al català2006: Un dia a la platja [Un día de playa] de Violeta Denou2006: Em disfresso! [¡Me disfrazo!] de Violeta Denou2008: Habitacions tancades [habitaciones cerradas] de Care Santos2010: Anem a veure el pare [Vamos a ver a papá!. de Lawrence Schimel2011: Un avi, sí! [Un abuelo, sí!] de Nelson Ramos Del català al castellà2007: Cuentos y leyendas de África [Un meravellós llibre de contes de l'Àfrica per a nens i nenes] d'Anna Soler-PontDel francès al català2003: Dalí íntim: dibuixos, apunts i paraules entre contemporanis.2009: Coses que passen [Rapport sur moi] de Grégoire Bouillier Del francès al castellà2004: Suspiro [Soupir] d'Ananda Devi2010: Larousse del bricolaje2013: Balcones y terrazas2013: Rosas De l'italià al català2013: Romanticidi [Romanticidio] de Carolina CutoloDe l'italià al castellà2013: Romanticidio [Romanticidio] de Carolina Cutolo Premis literaris2009 — Premi QWERTY de Btv al millor llibre infantil (2009): Crida ben fort, Estela!.2010 — Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil: Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal masculí.2010 — Premi Documenta: Una terra solitària.2012 — Premi Roc Boronat: Celobert amb papallones [La mala reputació].
Jordi Carulla
Jordi participa en la primera "Nit de Poesia" organitzada pels Angelets de la Terra en 2006 en el Théâtre de la Complicité al barri Sant Mateu de Perpinyà. Jordi Carulla-Ruiz, nascut a Barcelona l’any 1972, és poeta i fundador de l’Associació Joan Ponç que acaba generant Edicions Poncianes, i que pretén, a més de consolidar i donar a conèixer l’obra ponciana, ser un punt de trobada entre arts plàstiques i literatura. Neu–Or negre és el segon llibre de poemes que publica, després d’haver debutat amb L’escorça i la mel l’any 2007. Encesa és el tercer poemari de Jordi en 2019. Senglar Gràcies a l’ullal ferotge del guardià del temple.Allà on ignorant repeteixes l’error, la sofrença. Guarda gelós la llum que ja hi era. La clau de la capsa dels records. La capsa dels dos panys; el pany que sí, el pany que no.Quanta foscor podràs decantar avui?Quin és el veritable abast de cada acte?Pensa-t’ho bé, arribarà l’hora d’ajupir el genoll. PREGÀRIA 1Espero portar la meva llum amb precisió. PREGÀRIA 2I que el més important no sigui jo.
Resultat de la recherche : {{ itemarecherchesauvegarde }}

Actualités :

Aucun resultat
{{resultatactualita.titre}}


Musiciens :

Aucun resultat
{{music.titre}} - {{music.nom}}


Photographes :

Aucun resultat
{{fotoperiodiste.titre}}


Poêtes :

Aucun resultat
{{poetes.titre}}


Villes :

Aucun resultat
{{ajuntamen.titre}} - {{ajuntamen.ville}}


Agenda :

Aucun resultat
{{agenda.titre}}