2ème Rencontre Sans Frontières: 40 mairies se réunissent à Bàscarà


Les élus présentent leurs projets lors de la 2ème Rencontre Sans Frontières à Bàscara. - Nathalie Regond Planas, maire de Sant Genís de Fontanes, et les membres de l'association porteuse du projet présentent Camí de Mar, un projet qui relie Argelers à Malgrat. - Christian Grau, maire de Cervera de la Marenda, participe au Camí de Mar et explique un projet avec Portbou. - Jordi Castellà, conseiller municipal de Canet de Mar, souhaite participer au Camí de Mar et propose de faire la route carolingienne. - Yves Escape, conseiller municipal de Pesillà de la Ribera: projet de centre d'interprétation des caves des villages catalans. - Ramon Padrós, maire de Sant Martí d'Albars: route du bétail de la Haute Cerdagne à Vilanova de la Geltrú. - Joan Llauró, conseiller municipal de Darnius: créer un outil pour rassembler et promouvoir tous les projets. - Jordi Rotllant, maire de Sant Hilari Sacalm: regrouper tout le réseau routier. - Josep Maria Tegido, conseiller municipal d'Espolla: agenda culturel Nord-Sud, promotion des musiciens de la Catalogne Nord. - Josep Agustí Faiges, conseiller municipal de La Guingueta d'Ix présente deux projets avec Baixa Cerdanya. Quarante communes du nord et du sud de la Catalogne se sont réunies à Bàscara, le 18 mai 2024. Le but est « d’effacer la frontière mentale et de travailler sur des projets communs » pour établir une relation fluide. Maires et conseillers d'une quarantaine de communes catalanes des deux côtés des Pyrénées se sont réunis à Bàscara (Alt Empordà) pour la deuxième rencontre des communes sans frontières. Organisé par l'association culturelle Angelets de la Terra, il vise à tisser des liens entre le nord et le sud de la Catalogne et à maintenir sur le long terme la relation, "renforcée par le processus indépendantiste". Le président des Angelets de la Terra, Ramon Faura, a expliqué : « Il y a un problème d'ignorance entre le nord et le sud ». Et il a ajouté que ces réunions visent à remédier à cette situation. "Nous devons effacer la frontière mentale et travailler sur des projets communs", a-t-il déclaré. L'événement a débuté avec l'inauguration de l'exposition photographique itinérante sur le processus d'autodétermination de la Catalogne. En même temps, les représentants de chaque mairie ont signé la lettre commune des municipalités catalanes, dans laquelle dix points sont convenus en faveur de l'augmentation des relations des deux côtés des Pyrénées, en plus de promouvoir la langue et la culture catalanes. "Nous avons un problème d'ignorance entre le nord et le sud et entre le sud et le nord", a déclaré Faura. "Malgré trente ans de subventions européennes pour développer les relations transfrontalières, peu de choses ont été faites", a-t-il critiqué. "Les rencontres doivent être catalanes-catalanes et non franco-espagnoles et les frontières mentales, physiques et linguistiques imposées par les Etats doivent être effacées." "L'objectif est de créer un espace commun et nous pensons qu'il faut commencer par les communes, qui sont les plus proches des gens", a-t-il ajouté. A cet effet, dans les réunions de communes sans frontières, des rencontres rapides sont organisées entre maires ou conseillers de communes ayant des aspects communs, que ce soit par volume de population ou par objectifs similaires, afin qu'ils apprennent à se connaître. "Il est important de commencer à créer une amitié, puis de penser à des projets contractuels", a expliqué Faura. « Nous avons tous beaucoup à gagner ; du nord, nous apportons des choses positives au sud et vice versa.

Marta Darder

La Marta Darder, a més de ser una gran artista/activista/artivista, indisciplinar/disciplinada, és doctora en Filologia Clàssica i la seva tesi doctoral és un extens estudi dels noms, i a partir dels noms, dels cavalls que participaven en les curses en els circs romans.

Per a Marta Darder l’art és la pràctica de la llibertat. Això que podria ser una definició tòpica de l’art, en aquesta artista resulta un procés molt complex i difícil d’atrapar. La llibertat, en primer lloc, no és individual sinó social. Sentir la llibertat, per a l’artista, consisteix a generar situacions socials que portin els participants a interactuar espontàniament sense prejudicis i a moure’s creativament. La Marta insisteix que l’art genera nova realitat; per tant, la matèria prima de l’art és el buit d’un encontre on tot és possible i imprevist.
No tot és vàlid en l’art. No s’ha de confondre la llibertat amb la premissa que “tot és art”. El sentit de la creació que promou Marta Darder està compromès amb allò més elemental de la vida: reclamar la llibertat, el plaer i la bellesa per qui no les té; l’acció creadora ha de pretendre transformar el món en aquest sentit.
Les dones, els infants, els marginals, la misèria, la crítica al sistema jeràrquic, patriarcal, explotador, consumista, violent… són temes comuns en la seva obra, que no és en absolut una queixa, ni tan sols una crítica, sinó un pas endavant, una proposta de bellesa activa i renovadora.
L’obra de Marta Darder és extensa i versàtil, però ara i aquí comentaré sols aquelles intervencions en què l’artista treballa el seu cos de dona i les seves percepcions femenines per distingir, mostrar i reflexionar sobre la necessitat de trencar prejudicis i alliberar-nos de manera concreta, no només conceptualment: Pixa’t al llit (1998-2001), Peus de princesa (2005), Autoretrats, maternitats i famílies (2003) i Mirada de Venus (2004).

Marta Darder és una de les artistes més lliures de l'esfera catalana actual. Com diu Jesusa Rodriguez (l'actriu lèsbica mexicana) fins i tot la llibertat en resulta massa repressiva, i cal que l'art sigui i begui del llibertinatge. Que no vol dir manca de respecte. Perquè l'obra de Marta Darder és en primer lloc, respecte i contrapunt a la violència. Celebrar el dia contra la violència de gènere a la Rectoria de Sant Pere de
Vilamajor fent i compartint pastissos, com un clam a la dolçor que fa les relacions amables i fructíferes, és un exemple de l'actitud respectuosament llibertina i revolucionària de Marta Darder.

Artista polifacètica, ella és alhora Andy Warhol i Valerie Solanas si la història els pogués despullar de la seva agressivitat. Marta Darder és la conjunció i la intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Capaç de projectar la seva formació filològica clàssica en la més profunda contemporaneïtat, el seu trajecte ha estat protagonitzat per la més gran honradesa envers ella mateixa i de retruc, envers el món i la seva interpretació. En la seva relectura dels mites grecs i llatins hi ha, alhora, la investigació sobre les fonts i la reinterpretació que transgredeix la miopia d'èpoques anteriors, per tal d'aconseguir una nova idea del mite i d'allò sagrat en un sincretisme que obre el camí dels genis del segle XXI. 

És la de Marta Darder una valentia absoluta que rescata la calidesa de les urpes de la ingenuïtat on la societat patriarcal l'ha volguda ubicar. Els seus àngels, el seu greal, els seus arbres màgics on la duresa del bronze és cosida amb denes de colors i fils de llana, fa combregar, en dolcíssim coit, la masculinitat del mundanal que ens pampoleja i la femineïtat de la Terra que ens atorga la saba de la vida des de la voluntat gravitatòria i amorosa de les plantes dels peus, i si volem, fent verticals com ella fa, des de les palmes de les mans. Els seus projectes viuen en petit format, però aviat algú s'adonarà que haurien d'engalanar les nostres places o les rotondes on de vegades girem la direcció. Potser molts s'hi quedarien giravoltant.
Anna Aguilar-Amat

Artista i poeta visual Marta Darder és artista indisciplinària. Poeta visual.
Apassionada per la semàntica i obsessionada per la llibertat d’acció, el camí, els espais entre, el viatge són l'objectiu. Donada la doble formació en lletres i arts visuals, m’he concentrat en arts, cultura i acció: en artivisme. He exercit en la gestió cultural (com a comissaria, gestora de projectes, direcció artística), en la docència i en el món de l’edició del llibre i del vídeo. Em banyo en arts visuals, textuals i d'acció. Treballo des de l’especificitat en cada disciplina, fins a la hibridació entre elles. Dra. en Filologia Clàssica. Llicenciada en Filologia Clàssica i en BBAA. Diplomada en escultura. Modul AGRO: grimpar arbres i motoserra.

Ha publicat: De nominibus equorum circensium. Pars occidentis, Reial Acadèmia de Bones Lletres. PrOblEMA, amb Elena Calle, Carmen G. Martínez, Susagna Carreras, Barcelona 2009. parAUla, ediTrons. Ego sum lux, amb Raimon Romaní, Ficta Edicions, 2017; inclòs també a Dona('m) veu, Les Borges Blanques 2018. Tutetuitibite cum te, ediTrons,2020. Un botó, ediTrons, 2020. Follia, una Novel·la, ediTrons, 2022.

Resultat de la recherche : {{ itemarecherchesauvegarde }}

Actualités :

Aucun resultat
{{resultatactualita.titre}}


Musiciens :

Aucun resultat
{{music.titre}} - {{music.nom}}


Photographes :

Aucun resultat
{{fotoperiodiste.titre}}


Poêtes :

Aucun resultat
{{poetes.titre}}


Villes :

Aucun resultat
{{ajuntamen.titre}} - {{ajuntamen.ville}}


Agenda :

Aucun resultat
{{agenda.titre}}