115 municipalités participent à la 2ème édition du Livre Blanc de Catalogne Nord


Le « Llibre Blanc de Catalunya Nord » est un outil à destination des municipalités de tous bords politiques, de toutes tailles et de toutes les zones géographiques souhaitant promouvoir une « catalanité » facteur de cohésion sociale. En une année, 115 municipalités ont intégré le projet du livre blanc. Elles étaient 55 à participer à la première édition en juin 2021, déjà réalisée par les Angelets de la Terra.   Feuilletez la deuxième édition du Llibre Blanc de Catalunya Nord en cliquant [ICI] Consultez et imprimez le PDF de la deuxième édition du Llibre Blanc de Catalunya Nord en cliquant [ICI]   Ce livre blanc commence par deux éditoriaux de deux personnalités : le député Paul Molac pour sa loi en faveur des langues de France et l'ancien président de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol pour ses projets transfrontaliers. Vous y trouverez aussi 55 propositions concrètes destinées aux élus de Catalogne Nord qui s’engagent à normaliser l’usage du catalan et son apprentissage, tout en valorisant les traditions populaires, ainsi que le développement des liens avec tous les Pays Catalans. Ces propositions aident les municipalités à développer une véritable politique linguistique et culturelle et s’accompagnent d’exemples concrets déjà mis en œuvre dans le département, mais également ailleurs en France. Vous pourrez également y consulter les résultats d'une enquête auprès des mairies, présentant leurs positions vis à vis des 55 propositions des Angelets de la Terra, mais aussi des sujets d'actualité tel que le changement du nom du département et le développement de l'OPLC. De plus, les Angelets y ont intégré les écrits des 115 municipalités participantes, dans lesquels elles précident leurs actions et projets. L'intégralité de ces écrits est consultable, en catalan et en français, sur le site Internet des Angelets (www.angeletsdelaterra.com), où chaque commune a une pagé dédiée. Enfin, de nombreuses informations ressources à destination des élus sont détaillées dans le livre blanc : contacts utiles, liste de groupes chantant en catalan, liste de conférenciers, etc.   Le contenu de cette deuxième édition s'est amplifié car le nombre de municipalités a plus que doublé, mais aussi parce que celles qui participaient déjà ont pu faire un premier bilan après une année. De plus, les Angelets de la Terra ont approfondi leurs 55 propositions grace à l'expérience acquise en collaborant avec les mairies. A l'heure actuelle, 60% des municipalités nord-catalanes affirment dans le Livre Blanc de Catalogne Nord leur engagement en faveur de la « catalanité » dans leurs communes et intercommunalités. Ce projet a dors et déjà généré de nombreux débats et normalisé la question catalane au sein des conseils municipaux, même lorsqu’ils ne participent pas encore au livre blanc. Cela a permis d'approfondir la réflexion sur les moyens à mettre en œuvre pour agir en faveur du catalan et de ses traditions, mais aussi d'affirmer que la préservation et la promotion de la « catalanité » est une problématique transversale qui concerne tous les habitants de Catalogne Nord, catalans d'origine ou d' adoption, parlant le catalan ou pas. C'est la principale richesse de ce territoire et personne n'en a le monopole.   Le Livre Blanc de Catalogne Nord donne un éventail de la situation sociologique, culturelle et linguistique en Catalogne Nord, en s’appuyant aussi sur l'enquête réalisée auprès des municipalités. Cette enquête s’appuie sur les 55 propositions et établie pour la première fois un état des lieux précis des actions, des projets et des besoins de nos municipalités. Les Angelets de la Terra dévoilent les résultats positifs de cette enquête et invitent les institutions supra-municipales (Europe, Etat, Région, Département et Generalitat de Catalunya) à définir les politiques à mettre en place pour soutenir cette volonté municipale. La participation de la majorité des municipalités nord-catalanes et la multiplication des actions en faveur de la catalanité ces derniers mois illustrent à quel point nos élus de proximité sont bel et bien conscient des bénéfices, notamment économiques et sociaux, inhérents à une catalanité moderne, ouverte et vivante.   Durant les trois années à venir, les Angelets de la Terra feront un suivi des actions municipales et de leur évolution. En 2025, en fin de mandats, ils éditeront un troisième Livre Blanc de Catalogne Nord, pour valoriser les actions portées à terme pendant ce mandat par toutes les municipalités nord-catalanes, y compris celle qui n'auront pas souhaité adhérer à ce projet. Le Livre Blanc de Catalogne Nord a pour ambition de participer à l'entrée de la Catalogne Nord, Pays Catalan ou même Pyrénées Catalanes dans le XXIème siècle. - L’association culturelle des Angelets de la Terra : Elle est créée à Perpignan en 2001, est autogérée et autofinancée. Elle fonctionne donc sans subventions, avec des bénévoles passionnés et des mécènes engagés. De 2001 à 2009, les Angelets de la Terra étaient à l'origine un groupe de supporters de l'USAP, puis des Dragons Catalans. Depuis 2010, ils coordonnent un collectif de centaines de musiciens qui chantent à minima un titre en catalan. En 2018, ils organisent quatre festivals, les « Concerts per la Llibertat », pour la liberté et la démocratie, avec la participation de 40 groupes du collectif. - Le Livre Blanc de Catalogne Nord : Il a été élaboré par les Angelets de la Terra avec l'aide de professeurs de l'Université de Perpignan, spécialisés dans la toponymie, l'histoire et l'enseignement du catalan, mais aussi plusieurs acteurs de la vie culturelle, associative et économique de notre département (voir la liste ci-dessous). - L'origine du Livre Blanc de Catalogne Nord : En 2019, une cinquantaine de communes ont accueilli leur exposition collective de photojournalisme « Visca per la Llibertat ». En 2020, 23 listes aux élections municipales ont porté le « Label Cultural » des Angelets de la Terra dont elles ont signé la charte et 14 d'entre elles ont gagné ces élections. C'est de la réflexion autour des trois axes principaux de cette charte du « Label Cultural des Angelets de la Terra » qu'est né le Livre Blanc de Catalogne Nord : langue, culture et pays. - Pourquoi avons-nous choisi le français pour rédiger le Livre blanc ? Ce livre est écrit majoritairement en français car nous voulons toucher le plus de monde possible en Catalogne Nord où de nombreux élus ne comprennent pas bien le catalan. La Catalogne Nord est un territoire où l’intérêt pour le catalan et son enseignement n’ont jamais été aussi élevés, malgré un usage en baisse constante. Cette situation est le résultat de décennies d’étouffement économique et de discriminations qui ont généré une honte de soi, dans cette zone sinistrée. En 2011, 59% des résidents n’étaient pas nés en Catalogne Nord, selon une étude du Département 66, de la Generalitat de Catalunya et de l’Université de Perpignan. L’enjeu est donc d’intégrer ces «nouveaux catalans», de donner la possibilité à la jeunesse de rester vivre ici et de donner un sens à l’engagement de tous en faveur du catalan. Il faut renforcer la cohésion sociale avec la «catalanité» comme outil. - Qui a participé à la réalisation de la deuxième édition du Livre Blanc de Catalogne Nord ? DANAT Delphine, DOMENECH DE CELLÈS Hug, DONAIRE BARBERA Judith, FARRÉ SALVATELLA Rémy, Richard BANTEGNY, FAURA i LABAT Ramon, GUILLEM Sabrina, LABAT Geneviève, LEIBERICH Michel, MARTY Nicolas, PEYTAVÍ i DEIXONA Joan, PINÈDA Thierry, PLANES Joan, POISSON Olivier, RICORD Thierry, ROUS François, SANCHEZ Alain, SUNYER Bérengère, TARRIUS Thierry i elegits de 115 ajuntaments. Mécènes : BRUNSO Francis, CARBONELL Lluís, FAURA i LABAT Ramon, FONT i CASES Ramon, HAVART FALGUERAS Jean-Claude & Maguy, JUNQUÉ Vanessa, MAINSON Marie-ange, MILHAU-BLAY Juan, MULERO David, PARES José, PIQUER i JORDANA Jaume, PUJOL i FERRUSOLA Oriol, PUJOL Ramon, ROSSINYOL Daniel, ROUS-BOIX François, SUNYER Joan Pere, VANDAMME Frederic, XANCHO Maryline, GRAU Daniela.   Mise-en-page / graphisme / illustrations : COMÈS Sabine (Comes Design) et GUBIANAS Jaume (www.auques.cat).

Il y a 24 poètes qui participent à Angelets de la Terra

Maria Rosa Torner
Marta Darder
La Marta Darder, a més de ser una gran artista/activista/artivista, indisciplinar/disciplinada, és doctora en Filologia Clàssica i la seva tesi doctoral és un extens estudi dels noms, i a partir dels noms, dels cavalls que participaven en les curses en els circs romans. Per a Marta Darder l’art és la pràctica de la llibertat. Això que podria ser una definició tòpica de l’art, en aquesta artista resulta un procés molt complex i difícil d’atrapar. La llibertat, en primer lloc, no és individual sinó social. Sentir la llibertat, per a l’artista, consisteix a generar situacions socials que portin els participants a interactuar espontàniament sense prejudicis i a moure’s creativament. La Marta insisteix que l’art genera nova realitat; per tant, la matèria prima de l’art és el buit d’un encontre on tot és possible i imprevist.No tot és vàlid en l’art. No s’ha de confondre la llibertat amb la premissa que “tot és art”. El sentit de la creació que promou Marta Darder està compromès amb allò més elemental de la vida: reclamar la llibertat, el plaer i la bellesa per qui no les té; l’acció creadora ha de pretendre transformar el món en aquest sentit.Les dones, els infants, els marginals, la misèria, la crítica al sistema jeràrquic, patriarcal, explotador, consumista, violent… són temes comuns en la seva obra, que no és en absolut una queixa, ni tan sols una crítica, sinó un pas endavant, una proposta de bellesa activa i renovadora.L’obra de Marta Darder és extensa i versàtil, però ara i aquí comentaré sols aquelles intervencions en què l’artista treballa el seu cos de dona i les seves percepcions femenines per distingir, mostrar i reflexionar sobre la necessitat de trencar prejudicis i alliberar-nos de manera concreta, no només conceptualment: Pixa’t al llit (1998-2001), Peus de princesa (2005), Autoretrats, maternitats i famílies (2003) i Mirada de Venus (2004). Marta Darder és una de les artistes més lliures de l'esfera catalana actual. Com diu Jesusa Rodriguez (l'actriu lèsbica mexicana) fins i tot la llibertat en resulta massa repressiva, i cal que l'art sigui i begui del llibertinatge. Que no vol dir manca de respecte. Perquè l'obra de Marta Darder és en primer lloc, respecte i contrapunt a la violència. Celebrar el dia contra la violència de gènere a la Rectoria de Sant Pere deVilamajor fent i compartint pastissos, com un clam a la dolçor que fa les relacions amables i fructíferes, és un exemple de l'actitud respectuosament llibertina i revolucionària de Marta Darder. Artista polifacètica, ella és alhora Andy Warhol i Valerie Solanas si la història els pogués despullar de la seva agressivitat. Marta Darder és la conjunció i la intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Capaç de projectar la seva formació filològica clàssica en la més profunda contemporaneïtat, el seu trajecte ha estat protagonitzat per la més gran honradesa envers ella mateixa i de retruc, envers el món i la seva interpretació. En la seva relectura dels mites grecs i llatins hi ha, alhora, la investigació sobre les fonts i la reinterpretació que transgredeix la miopia d'èpoques anteriors, per tal d'aconseguir una nova idea del mite i d'allò sagrat en un sincretisme que obre el camí dels genis del segle XXI.  És la de Marta Darder una valentia absoluta que rescata la calidesa de les urpes de la ingenuïtat on la societat patriarcal l'ha volguda ubicar. Els seus àngels, el seu greal, els seus arbres màgics on la duresa del bronze és cosida amb denes de colors i fils de llana, fa combregar, en dolcíssim coit, la masculinitat del mundanal que ens pampoleja i la femineïtat de la Terra que ens atorga la saba de la vida des de la voluntat gravitatòria i amorosa de les plantes dels peus, i si volem, fent verticals com ella fa, des de les palmes de les mans. Els seus projectes viuen en petit format, però aviat algú s'adonarà que haurien d'engalanar les nostres places o les rotondes on de vegades girem la direcció. Potser molts s'hi quedarien giravoltant.Anna Aguilar-Amat Artista i poeta visual Marta Darder és artista indisciplinària. Poeta visual.Apassionada per la semàntica i obsessionada per la llibertat d’acció, el camí, els espais entre, el viatge són l'objectiu. Donada la doble formació en lletres i arts visuals, m’he concentrat en arts, cultura i acció: en artivisme. He exercit en la gestió cultural (com a comissaria, gestora de projectes, direcció artística), en la docència i en el món de l’edició del llibre i del vídeo. Em banyo en arts visuals, textuals i d'acció. Treballo des de l’especificitat en cada disciplina, fins a la hibridació entre elles. Dra. en Filologia Clàssica. Llicenciada en Filologia Clàssica i en BBAA. Diplomada en escultura. Modul AGRO: grimpar arbres i motoserra. Ha publicat: De nominibus equorum circensium. Pars occidentis, Reial Acadèmia de Bones Lletres. PrOblEMA, amb Elena Calle, Carmen G. Martínez, Susagna Carreras, Barcelona 2009. parAUla, ediTrons. Ego sum lux, amb Raimon Romaní, Ficta Edicions, 2017; inclòs també a Dona('m) veu, Les Borges Blanques 2018. Tutetuitibite cum te, ediTrons,2020. Un botó, ediTrons, 2020. Follia, una Novel·la, ediTrons, 2022.
Michel Destieu
Michel Destieu est né dans le Lot-et-Garonne. Il passe son enfance chez ses grands-parents à Hautefage-La-Tour, où l’occitan est le parler natif. Michel Destieu fait la rencontre du poète Jean‐Pierre Tardif. Il se lance alors dans le théâtre et la philosophie et, en parallèle, voyage en Europe et en Russie, ce qui lui inspirera chroniques et reportages, publiés dans des revues halieutiques (de pêche). Puis, de retour à Perpignan, il revient aux racines de la langue avec l’écriture d’un ensemble de textes dont une partie a été publiée dans la revue Oc dès les années 90. Son premier recueil, L’èstre, La chose – prix Paul Froment 2011 – est publié chez Gros Textes. Suivront Las gens, Les gens, impressions du festival Voix Vives de Méditerranée en Méditerranée 2012 et La Tour Thierry édition du Petit Véhicule (Chiendent) dont le thème est la rencontre avec le poète Thierry Metz. Michel Destieu vit actuellement à Perpignan et, à l’occasion du festival "Voix Vives, de Méditerranée en Méditerranée" il a présenté des poèmes de son nouveau recueil : Entà Katakòlo, Vers Katakolo, K’A, édition trilingue en occitan, français et grec. Michel Destieu a participé à la première Trobada per la llibertat, soirée poétique et musicale organisée par les Angelets de la Terra. 
Miquel Àngel Marín
Miquel Àngel Marín participa en la primera "Nit de Poesia" organitzada pels Angelets de la Terra en 2006 en el Théâtre de la Complicité al barri Sant Mateu de Perpinyà. Es músic clarinetista i poeta format a Catalunya i Alemanya. Practica tant el repertori clàssic (solista, músic d’orquestra i de cambra) com la improvisació lliure i les músiques d’acció. Presenta músiques pròpies basades en la improvisació des de l’any 2001.Músic d’interiors i exteriors, toca tant en auditoris i teatres com al carrer i en contextos heterodoxos (forma part de l’Orquestra de Cambra Catalana, del Col·lectiu Free’t i ha col·laborat i col·labora amb Carles Hac Mor, Ester Xargay, Llorenç Barber i Montserrat Palacios).Ha publicat els llibres Lo clarinet és l’aixada i Música és enxampar mosques. Llibres col·lectius, Bouesia 2006. Regsexcital de Bouversos. Bouesia (2007). Les Vaques Magres Bouesia. Psicogeografia d’un festival (2005-2015).
Montserrat Gallart
Montserrat Gallart est membre de l'Association des écrivains et traducteurs de langue catalane, du Centre international de documentation Marguerite Yourcenar et de l'Association catalane d'hélénistes. Elle a participé à la première Trobada per la Llibertat (rencontre pour la liberté), à Opoul-Périllos, avec les Angelets de la Terre, le 28 septembre 2019. Montserrat est née à Barcelone et, bien qu'elle y ait toujours vécu, elle est convaincue qu'il existe de nombreux autres endroits dans le monde où elle pourrait parfaitement vivre. Elle aime la mer, la montagne, les voyages et la connaissance des langues. Elle aime aussi peindre et le bon cinéma. Bien sûr, elle aime la danse et la musique, mais pas du tout le froid. Elle aime les perles, le lapis-lazuli et les améthystes. Femme apparemment sûre d'elle: "Entre ce que je voulais être et ce que j'ai vraiment été, il n'y a pas de contradiction." À l'âge de douze ans, elle savait, chose rare, qu'elle souhaitait étudier le latin et le grec. Elle a obtenu son diplôme en philologie classique (1975). Enfant, ses parents l'ont convaincue d'étudier le français en tant qu'activité extra-scolaire. Elle a poursuivi des études de philologie française (1978). "Je voulais être professeur", explique-t-elle. Il est à noter qu’elle est également diplômée en psychologie à la Fondation Vidal i Barraquer de Barcelone. Enfant, elle était une lectrice assidue de toutes sortes de livres d'aventures. Toute sa vie elle a écrit et lu régulièrement, "mais la possibilité de m'exprimer à travers les versets a été très tardive." Traductrice de plusieurs langues, dont le grec moderne - traduit en catalan, Marguerite Yourcenar, Bruno Arpaia, Vassa Solomoú Xanthaki, Dímitris Hatzís et Krzysztof Charamsa-, elle a passé un doctorat à l'Université de Barcelone en 2009. Thèse de Marguerite Yourcenar, traductrice de Konstantinos Kavafis. Elle a suivi des cours d'été dans les universités de Thessalonique et d'Athènes. Elle a été professeure de français dans plusieurs lycées, a enseigné des langues dans le domaine de l'enseignement secondaire public pendant trente-deux ans et à l'Université Autonome de Barcelona (UAB) pendant six ans, tout en maintenant que la profession d'enseignant - ou statut pédagogique - est un sorte de sacerdoce: il imprime le caractère et, d’une certaine manière, s’élève tout au long de la vie. Actuellement, sa vie se concentre dans l'écriture et la traduction littéraire, autant de prose que de poésie. Elle a maintenant publié un premier ouvrage non-fiction, De cervicals i altres vèrtebres.   Itineraris cap a l’equilibri (Abadia Editors, 2007) Trenat d’onades i remors (Abadia Editors, 2010, pròleg del poeta Carles Duarte) Bressol de tots els blaus (Témenos Edicions, 2012, prologat per Jordi Cervera, periodista i escriptor)que compta amb un magnífic recull de fotografies deSara Molina que il·lustren la llum i el color dels seus poemes i amb un epíleg escrit per la seva filla, Marta Arànega Gallart. Acords del cor (Témenos edicios 2014, amb pròlegs de Francesc Parcerises i de Mercè Voltas) Més un poemari conjunt amb tres altres autores a Visión Libros. També té dos llibres de poemes en curs de publicació: Mediterrània i Com lleu batec en la memòria dels quals la Montserrat Gallart ens en va llegir cinc, que trobareu més avall, alguns dels quals al·ludeixen a l’actual situació política del nostre país.   Amoureuse du langage, elle cherche, à travers des versets, à approfondir sa connaissance, et regarde les silences fertiles, pour trouver le poids exact de chaque mot qu'elle utilise. Jeune femme, elle a suivi des sentiers de montagne à travers des paysages magnifiques, depuis les Pyrénées de Lleida et d’autres endroits. Sa personnalité a été complétée, "comme les couches d’un oignon", mais cela a démarré d'un noyau stable. Le piano est l’instrument qu’elle aurait voulu apprendre à jouer dans son enfance.   Arquetip A Sóunion no s´acaba el món, però ho sembla.Harmonia feta marbre, i el marals peus, que para una catifa al temple.La llum inunda les columnesi el blau del cel és un llençol de tafetà amorósque embolcalla l´indret.El vent respecta l´únic arbrerostit, posat a prova i ferm. Quan cau la tarda,el sol s´amaga rere l´estol d´illesi, en posta encesa d´un vermell violent,trasmuda el cel en immens mantell càlid.No hi ha remors però hi ha presència,i em trobo assimilada aquícom una peça més de l´harmoniaintemporal i eterna. No sé si aquest paisatge sap que hi sóc,però m´hi sento menys en falsque davant teu.          (Soúnion, 6-XI-2010)   Αρχέτυπο Στο Σούνιο δεν τελειώνει ο κόσμος αλλά ἐτσι φαίνεταιΑρμονία που ἑγινε μάρμαρο και η θάλασσαστα πόδια, που στρώνει χαλὶ στο ναό.Το φως πλυμμιρίζει τους κίονεςκαι το γαλάζιο του ουρανού είναι μεταξωτό σεντόνιπου τυλίγει τον χώρο.Ο άνεμος σέβεται το μόνο δέντρο,αν και δαρμένο, μέσα στη δοκιμασία του σταθερό. Ὀταν πέφτει το απόγευμα,ο ήλιος κρύβεται πίσω απο το σύμπλεγμα των νησιώνκαι, σε δύση φλεγόμενη με βίαιο κόκκινο,αλλάζει τον ουρανό σε τεράστιο μαντίλι ζεστό.Δεν υπάρχει θρόισμα, αλλα παρουσίακαι βρίσκομαι αφομοιωμένη εδώσαν άλλη ψηφίδα της αρμονίας,άχρονης και αιώνιας. Δεν ξέρω αν το τοπίο γνωρίζει ότι είμαι εδώ,αλλα σ´αυτό το μέρος νιώθω λιγότερο μετέωρηπαρά μπροστά σου.           (Σούνιον, 6-XI-2010)   CAPVESPRE. EVOCACIÓ (Montserrat Gallart, 2017) Davant del mar,el blau profund i nítid del capvespre,al juliol,m’evoca la teva infantesa clara,l’amor que em percudia el cor,els dits i els llavis,amor de seda i de trena als cabells,amor compartit, de Marítim,mentre tu feies passanellesdavant del corb marí que es recollia,davant les gavines xisclantsque saltaven serrells d’escuma blanca.No tornaran els dies de l’amor-l’amor de trena-,ni la teva infantesa.Vindran altres instants de mari de Marítim,davant el blau dels blaus,quan cau la tarda,el diafeixuc d’estiu ha vist mil llumsi, ara, serè,va obrint la porta a una nit clara,mentre la mardansa amb onades de seglesi encara em troba un somriure endolcital rostre.   DE BEN ENDINS L’esclat de llum i el vent de tramuntanadibuixen perfils de setembre,susciten el somriure de la mar,fan els colors més viusi exalten la meva ànimafins la pregària nobleque agraeix tanta gràcia.M’embriago amb la bellesadel poble que duc cenyit a la pelli que potser veuràla meva darrera mirada…Ah, reposar al cementiri maríquan l’hora em sigui arribada,fer créixer entre la gespaneulida de l’indretllavors de nous poemesi un futur resplendentde pau i llibertatper a les meves néteso els néts que hauran vingut!Submergir-me en la joiade la blava quietudi de la llum eterna,i abraçar cada diael llostrejar de Cap de Creus! MARINA 11 – XI – 2017 Amb una sola veuve la marea humana;arribem de pertotbrandem senyeres i estelades…Contra el cel envaïts’eleva el foc ardent de les consignes,i quan es fon el darrer raig de solel clam encén llanternes:riuada de llum blanca per la llibertat   1 OCTUBRE 2017 Al tombant del mes ens esperal’hora greu de la incertesa.Som en camí per a dir els nostres anhels,guiats per l’estel viu de la confiança.Ho hem preparat, cridat i escrit,ho hem proclamat en unes lleis.Les nostres armes,la música i el cant que sona a Plaçai pels carrers,les percussions domèstiquesque fereixen la quietud de la nit,concentracions, senyeres i estelades,i parlaments fervorosos dels líders.Tot es prepara per al dia esperat:continguda il·lusió, gran esperança,i una nit llarga, llargade pacífica resistènciasota estels espantats…Mes, ai, l’estatporuc, immobilista i repressorposa en marxa la força desfermada.L’amenaça s’ha estès:ocuparan col·legis i ho arrasaran tot…-neguit i tensió. Les flors de la pau i del votes tenyiran de sang,s’escampen els cops i els crits del dolor,i el vot no s’exerceix en tots els centres.Sortosament, el món ens mira.Tots els observadors que ens acompanyenpoden testimoniar de la barbàrie,i el món sabrà que, surtiel recompte que surti,la dignitat de tots-que és com teixit de seda malva-ha fet aquest país mereixedorde l’alliberament,amb un horitzó en blau,que mira a l’infiniti que se sapmestre i senyor de la pròpia vida.I maldarem per consolidar.   DIVISA DE COMIAT No morirem del tot,tot i que ens farem terra… Obrirem, potser, els ullsa una altra llum desconeguda,i continuarà la vidaon els àngels fan festai on calla el temps. Fins que podrem veure el rostre de Déui la rialla d’aquells que estimàrem.   HAÏKÚS DE PORT LLIGAT(selecció) Camí de rondaAcords en el silenciCançó de la mar.   La mar emmudeix.a les minves de generTorna la treva.   A  trenc d’albadaEls teus ulls em recordenLes venes del cel.   Trenat de robinsbuguenvíl·lies que riuen:arriba l’estiu.   Anell de l’aliançade Deu amb l’home:Arc de Sant Martí!   La nit, serena.Badallava la llunaentre les barques.   LLET AMB CACAU Sense la teva presènciaem pesa tanta llum,pessigolleig radiant que frega els núvolsentre l’aigua policroma i el cel;a la nit, focs i lluna:incessant degoteig d’espurnes purpuralsque harmonitzen amb el color dels teus ulls. Les teves mans melancòliques s’allargueni busquen la cançó del teu alè,com quan, en la nit, un infantbusca la llet amb cacau de les certeses. Però el blau de les venes del celnomés m’evoca ombres d’un temps remotque ara em són estrangeres.   Del llibre MEMÒRIES D’UNS GATS FELIÇOS Agilitat, tendresa, melangia:salteu de branca en branca pels teulats,salteu…Jaieu al sol meditant en silenci-indiferents i cauts alhora-perfectament immersos en el cosmos,i  acaricieu  la terra al vostre pas.Sou gats!Felins astuts que encarneu déus egipcisamb nítida mirada de filòsofs.Domesticats o bé en estat feréstec,el vostre cos té la calma que plau a l’univers,i en l’ànima guardeuel gust per les coses petites i ocultes…Sou gats!I tanmateix,quants no pagarien pel vostre extermini!Per això us dic:gats de tot el món,uniu-vos!Feu-vos forts, feu-vos imprescindibles!Vora el mar, a la muntanya o a la ciutat,mostreu als homes les vostres qualitatsi festegeu el perill fins a exhaurir set vides!   Del llibre ACORDS DEL COR El temps de mel i de concòrdiase’ns va exhaurir massa aviat. Ara les nostres vides sóndues vies de tren o l’espai buitque queda entre elles,mudes i paral·leles,sempre endavant sense retorn… Ah, si podia girar els fullsi tornar a la primera plana del temps,a l’estació dolça i enganyosa de la partida!   HIPÒTESI Potser la vida eterna, allò que en diem cel,és una immensa taula rodonaon seuen els primers amors,els segons, els tercers…i aquelles que en algun momentse n’anaren de nosaltrescom cera fosa d’un vell ciri…A la taula i amb temps indefinit,entre els nèctars que ens seran servitsen signe d’ acollida, podrem dir-nostot allò que vàrem callarperquè no sabíem dir,o allò que les nostres accions contradigueren.De les branques seques de les històries del coren farem garlandes,i amb poques mengesens sadollarem de felicitat.Temps indefinitper a treure bé la pols de les paraulesi dibuixar amb traç fermel somriure perfumat de l’empatia.Tertúlia ininterrompudacom els cicles de l’univers,sense els sotracs ni les ventades emocionalsque aquí ens deixaren indefensos,en la quietud i la pau d’uns peixos d’un estanyo del mestre de ioga…   MÚSIC AMB ACORDIÓ El músic de carrer, músic de metro,es guanya quatre rals amb pocs acords,cantarelles conegudes de la gent, fàcils, de sempre,que toca mecànicament, sense passió:gairebé es teclegen soles… Quan canvia de vagó, però,sense que se n’adoni,li surten melodies més genuïnes,tonades que han nascut amb elli que els dits li han tocat des del bressol. I és aleshores que es transformai que esdevé autèntic músic:ell, indestriable de l’acordióque gemega Balcans. I és així que em sembla quasi divinal.   OBSTACLES I si parlés més el cor que la boca,copsaríem la profunditat dels sentiments,què hi ha darrera de cada mirada,de cada gest, de cada besada,què amaga cadascun dels nostres mots… Però som amadors limitats i ignorants,incapaços d’expressar el que sentim.Presoners com som de tantes pors,mostrem la rosa i amaguem les espines,que completen el retaule de la nostra essència. Si ens deixéssim amarar els uns dels altres,si diguéssim els mots que el cor escolta,tindríem una altra llengua que ladel malentès, la del dubte i de la por.I abastaríem molt més amunt,molt més enllà de nosaltres mateixos.   CRISI Quan el poble no té bons guiesla crisi emprèn el seu camíi entra en escena Se’ns ha deshidratat la pell dels somnisi hem oblidat el que érem i sabíem;som avars del nostre tempsi dels nostres afectes.Vivim moments mesquins de silencis còmplices,la feblesa ens grava i impedeixde reaccionar davant les injustícies,distrets del tot amb la tecnologia…Hem d’alçar la intel·ligència al servei de l’amor,sibil·les del futur,sense que cap déu que vingui a redimir-nos.No esperem que els bàrbars resolguinaquest desgavell que ens va engolint.Canviar de rumb és l’única proposta.   EQUILIBRI Com la flor que es desclou al bat del solI té puixança,com la vida que pren sentiten cada naixement,la teva companyia vesteix els meus diesde plenitudi posa música harmoniosaa tantes cavil·lacions…Així comprenc que l’existència,que de vegades és fel,pot ésser mel de tarongeri besar-nos a la boca tendrament.
Núria Martínez-Vernis
Núria Martínez-Vernis (Barcelone, 1976) est un poétesse catalane. Son premier livre de poèmes, L'acròbata tampoc no en sortirà il·lès (2000), a reçu le prix Amadeu Oller et le prix littéraire Memorial Anna Dodas. Avec son deuxième livre, Quantes mentides fan una sola veritat (2004), elle remporte le prix Josep M. Lopez-Picó. Elle fait partie du groupe Cataclístics, qui expérimente, recherche, apprend et mélange des disciplines artistiques. Son troisième livre est Deix on dir (2013). Selon les mots de Màrius Sampere, sa poésie refuse d'être incluse dans les paramètres conventionnels. Et donc elle défie et rejette les règles établies, la logique cartésienne pure et, enfin, la tradition, qui touche toujours, l'approbation des lumières académiques. OeuvresL’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (L'acrobate ne sera pas indemne non plus). Barcelone, La Magrana, 2000Quantes mentides fan una sola veritat (Combien de mensonges font une vérité). Barcelone, Proa, 2004Deix on dir (Laissez où dire). Barcelone, Empúries, 2013 Núria Martínez-Vernis a participé à une "Nit de Poesia" et à la première Trobada per la llibertat, soirées poétiques et musicales organisée par les Angelets de la Terra. 
Renada Laura Portet
Renada Laura Portet a participé aux soirées poétiques et musicales "Nit de Poesia" organisées par les Angelets de la Terra.  Études Supérieures de linguistique romane : 1) Licence et CAPES d’espagnol –  / 2) Licence de Lettres – 3) Licence de portugais – 4) Doctorat 3e cycle (onomastique catalane).Retraitée de l’enseignement secondaire et de l’Université mais toujours active dans les domaines littéraires et linguistiques (colloques, publications, séminaires, conférences…).Directrice du collège Comte Guifré (institut privé d’enseignement secondaire en langue catalane).Membre correspondant de la Commission Nationale de Toponymie (CNRS de Paris).Collabore à la recherche sur le substrat pré-indo-européen (Université de Tétouan).Professeur-conférencier à l’U.T.L. (Université du Temps Libre).Secrétaire Général de la S.A.S.L. (Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales).Présidente du Jury de poésie (Omnium Cultural Catalunya del Nord) et du Jury de catalan du Prix International de Littérature Antonio Machado.Mainteneur honoraire de la Compagnie Littéraire de la Ginesta d’Or (section catalane).Membre du jury du prix Méditerranée-Roussillon. Sociétaire de :. Societat d’Onomàstica Catalana. Société Française d’Onomastique. International PEN club, centre catalan, Barcelona. A.I.L.L.C. (Associació Internacional de Llengua i Literatura catalanes). Anglo-Catalan Society. Deutsch-Katalanischen Gesellschaft. BIBLIOGRAPHIE Création littéraire Castell negre, nouvelles, éd. Le Chiendent, 1981, Perpinyà Château-Noir, auto-traduction du précédent, éd. Le Chiendent, 1982, Perpinyà L’escletxa, roman, éd. El Llamp, 1986, Barcelona El metro de Barcelona, roman, anonyme, éd. El Llamp, 1988, Barcelona Lettera amorosa, nouvelles, éd. El Trabucaire, 1990, Perpinyà Jocs de convit, poèmes, éd. Columna, 1992, Barcelona Una ombra anomenada Oblit, poèmes, éd. Columna, 1992, Barcelona El Cant de la Sibilla, poèmes, Roger de Belfort, 1994, Barcelona Guillem de Cabestany o el Convidat imprevist, théâtre, CeDACC, 1995, Perpinyà.- 2 représentations au Palais des Rois de Majorque, juin 1995 Rigau & Rigaud, el pintor i la rose gratacul, ed.Destino, 2002, Barcelona El mirall de Duoda, comtessa de Barcelon, duquessa de Septimània, éd. de la Tour Gile (collection catalane n°5 de l’Université de Montpellier), 2003, Péronnas, 210 p. Una dona t’escriu, nouvelles, éd. Trabucaire, 2005, Canet de Rosselló Rigaud, un peintre catalan à la Cour du Roi Soleil, auto-traduction de la création catalane, éd. Balzac, 2005, Perpignan Duoda, comtessa de Barcelona, chez Rafael Dalmau editor, 2008 N’HOM, publié à Barcelona, éditions. Emboscall, 2017 Investigation linguistique Capas toponímicas de la costa rosellonesa, éd. CSIC, 1977, Madrid Els noms de lloc del Rosselló, CeDACC, 1983, 293 p., Perpinyà (épuisé) Toponímia rossellonesa, Conseil Général des Pyrénées-Orientales, 312 p.,1985, Perpignan (épuisé) L’antroponímia en la llengua popular rossellonesa: uns quants sobrenoms a Pesillà de la Ribera, BiSO, 1983, Barcelona Francesització dels topònims i cacografies al Rosselló, BiSO, 1984,Barcelona Transcripcions errònies de topònims, BiSO, 1986, Universitat de València El nom propi a la jove literatura rossellonesa: recuperació d’identitat i foment de novetat, BiSO, 1987, Barcelona Els coronells de Perpinyà, éd. Abadia de Montserrat, 1988, Barcelona Introducció a una visió poètica de la Cerdanya, BiSO, 1989, Barcelona PI: un fals fitònim?, BiSO, 1989, Barcelona El nom propi a l’obra poètica d’En Jaume Queralt: material per a un escalp sense recança, BiSO, 1989-1991, Universitat d’Alacant / Alicante Autour de quelques graphies, aberrantes et polémiques, de certains toponymes des Pyrénées-Orientales, in NRO (Nouvelle Revue d’Onomastique), n° 15/16, 1990, Paris L’énigmatique PI catalan, NRO, n° 17/18, 1991, Paris L’onomàstica poètica d’En Jaume Queralt: una semiòtica del repte, in Miscel.lània Joan Fuster, Abadia de Montserrat, 1992, Barcelona L’onomastique poétique de Jaume Queralt: une sémiotique du défi, in NRO n° 19/20, 1992, Paris (même sujet que précédemment mais revu et augmenté) Toponomastique roussillonnaise et dramaturgie sacrée: la Sibylle, NRO, n° 19/20, 1992, Paris Le pays de Fenouillet (Fenollet/Fenolhet): zone isoglosse d’interpénétrations catalano-occitanes, in Actes du Colloque: « Langues en contact », ABDO, 1992, Université de Bourgogne « Lous carrés de Parpigna » d’Albert Saisset (Oun Tal): passejada per la toponimia urbana rossellonesa de final del segle XIX, in Actes del Congrés Extraordinari d’Onomàstica, Universitat de Barcelona, 1994, Barcelona Sobriquets délocutifs et composés métaphoriques dans l’anthroponymie et la toponymie nordcatalanes, NRO, n° 21/22, 1994, Paris Sobrenominació delocutiva.- Alguns exemples (Catalunya del Nord).-Intent tipològic, in Actes del Col.loqui d’Onomàstica, Universitat de Girona, 1994, Girona La « grammatiké » del poeta jaume Queralt, in Miscel.lània d’homenatge al Dr. Badia i Margarit, catedràtic emèrit, rector de la Universitat de Barcelona, ed. Universitat de Barcelona, 1995, Barcelona Antroponímia i (de)locutivitat, i « Onomàstica a la Catalunya del Nord » , Presses universitaires de Perpignan, n° 24, 1996 Les paysannes-tenancières du Roussillon au XIII° siècle (Capbreus de Millas et de Tautavel, in « Le Buisson catalan », 105° volume d’Etudes sur le Roussillon, Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 1997, Perpignan Les « agulles » du littoral roussillonnais, in Actes du Colloque d’Oléron, ABDO, 1998, Université de Bourgogne Les « coronells » de Perpinyà, in Actes du Colloque: « La ville et les pouvoirs », CNRS de Perpignan, 1998, Perpignan Rôle littéraire de l’onomastique dans la création romanesque de Ludovic Massé, in Actes du Colloque: « Ludovic Massé, du terroir à l’universel », ed. Presses universitaires de Perpignan, 2001, Perpignan Les « XUETES » de Mallorca, in Actes du Colloque: « Perpignan.- L’histoire des Juifs dans la ville », éd. Archives de la Ville de Perpignan, 2001, Perpignan Le nom propre chez Ludovic Massé: camouflage et vérité, in « Hommage à Ludovic Massé », 108° volume d’Etudes sur le Roussillon, Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 2001, Perpignan Jordi Pere CERDÀ: richesse dialectologique et plaisir poétique, in Actes du Colloque: « Jordi Pere CERDÀ », ed. Presses universitaires de Perpignan, 2002, Perpignan Perpignan et le langage catalan de son espace, in « Perpignan une et plurielle », ed. Archives de la Ville de Perpignan, 2004, Perpinyà, 1103 p. Essais La llegenda del cor menjat.- La légende du coeur mangé, in collection « Aspects du Moyen-Âge en Catalogne-Nord.-Aspectes de l’Edat Mitjana a Catalunya-Nord »(bilingue:catalan/français), éd. CeDACC, 1994, Perpinyà, 126 p. La viole et l’or – Les amours véritables de Guillem de Cabestany, Minuprint, 1996, Perpignan, 64 p. Démythification de la femme: les « TROBAIRITZ », in Actes du colloque: « Royaume de Majorque: de l’histoire au mythe.- « Reialme de Mallorca: de la història al mite », in collection « Aspects du Moyen-Age en Catalogne-Nord.- Aspectes de l’Edat Mitjana a Catalunya-Nord », ed. CeDACC, (bilingue: français/catalan), 1996, Perpignan, 128 p. Catalogues raisonnés (esthétique) André SUSPLUGAS, éd. Crédit Agricole des Pyrénées-Orientales, 1984, Perpignan Martin VIVES, éd. Ville de Saint Cyprien, 1984, Perpignan – éd. Ville de Nancy, 1986, Nancy CHARTRON, éd. Fòrum, 1989, Girona Jean PORTET: l’impertinence métaphorique du réel, éd. Galerie Marion, 1990, Perpignan José BONHOMME: escultor català, éd. Fòrum, 1997, Girona et Conseil Général des Pyrénées-Orientales, 1997, Perpignan La seva essència, thèse sur sa création poétique, par Carme Pagès, éditions Emboscall, mai 2017 Thèse sur sa production poétique La seva essència, thèse sur sa création poétique, par Carme Pagès, éditions Emboscall, mai 2017 Traductions du catalan en français— Château Noir (Castell Negre), Le Chiendent, 1982, Perpinyà.- (auto-traduction), 188 p., (épuisé)— Rigaud, un peintre catalan à la cour du Roi Soleil (Rigau-Rigaud, el pintor i la rosa gratacul), éd. Balzac, 2005, Perpignan [auto-traduction, 224 p.]— Terre de troubadours (Terra de trobadors: Guillem IX de Poitiers, Jaufré Rudel, Marcabrú, Guillem de Cabestany, Gaucelm Faidit, Raimbaut de Vacairas, Bernat de Ventadorn, Raimon de Miraval, Comtessa de Dia, Cerverí de Girona, Bertran d’Alamanon), bande sonore du film de Felip Solé, TV3, 1995, Barcelona— Terre de troubadours (Terra de trobadors), CD (livret trilingue: catalan médiéval, avec double version en catalan moderne et en français), ed. Tram i Generalitat de Catalunya, 1995, Barcelona— Petite histoire de Perpignan (Petita història de Perpinyà), ed. Mediterrània, 1995, Barcelona— Le chant de la Sibylle (El cant de la Sibil.la), ed. Obsidienne et Opus 111, 1996, Paris— Les monnaies: miroir d’une civilisation.– I. Les monnaies catalanes (Les monedes, mirall d’una civilització.- I. Les monnaies catalanes), film-video de Felip Solé, ed.TVSR, 1997, Perpinyà et TV3, 1997, Barcelona— Porrera (quinze chansons de Lluís Llach, CD, ed. Picap, 1997, Parisb)  du français en catalan :— El barber de Sevilla (« Le Barbier de Sévilel », Beaumarchais), éd. Llibres del Trabucaire, 1994, Perpinyà, 93 p.— Chartron (catalogue raisonné de ce peintre), éd. Forum, 1989, Girona— Temps ha, era un dia sense dia. I aquell dia, ahir era (Avant, c’était un jour sans jour.Un jour, c’était hier), catalogue de Gabriel, sculpteur, éd.Ville de Saint Cyprien, 1996, Perpignan— La portera és a l’escala (La concierge est dans l’escalier), catalogue du plasticien Lluís Villuendas i Lleixà, ed.Ville de Saint Cyprien, 1997, Perpignan— El fantasma del duaner (Le fantôme du douanier), catalogue des plasticiens: José Prieto et Vega Ruiz), éd.Ville de Saint Cyprien, 1997, Perpignan— « Visita interiora terrae »: visita les entranyes de la terra (« Visita interiora terrae »: visite les entrailles de la terre), catalogue de l’artiste peintre Montserrat Costa, ed.Ville de Saint Cyprien, 1998, Girona-Perpinyà— Odin, Edén, Adam (Odin, Eden, Adan), catalogue du plasticien Francesc Torres Monsó, éd.Ville de Saint Cyprien, 2000, Perpignan du français en espagnol— El fantasma del aduanero (Le fantôme du douanier), catalogue des plasticiens: José Prieto et Vega Ruiz, ed.Ville de Saint Cyprien, 1997, Perpignan de l’espagnol en français — Le droit à l’information et les politiques d’information en Amérique Latine (El derecho a la información y las políticas de la Información en América Latina, por Estela Morales, Universidad Nacional Autónoma de México), ed. IFLA (International Federation of Library and Institutions), 1999, Mexico City, Mexico — Los adolescentes furtivos de Toni Quero, (prix international de Littérature Antonio Machado 2009), prologue de Pere Gimferrer de la Real Academia Española, Éd. Cap Bear, Perpignan, 2010 de textes médiévaux en catalan moderne— Terra de trobadors, film et CD (op. déjà cités), ed. TV3, Tram et Generalitat de Catalunya, 1995, Barcelona— Flamenca (bandes sonores du film en occitan et en français) de Michel Gayraud, Montpeller, ed. catalane: Generalitat de Catalunya, TV3, 1995, Barcelona— Trobadors catalans: Guillem de Cabestany,Pons d’Ortafà, Guillem Ramon de Gironella, Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Frederic de Sicília, Hug d’Empúries (film de Felip Solé, TV3, Generalitat de Catalunya, 1996, Barcelona de textes médiévaux en français— Chansons (toute l’oeuvre poétique) de Guillem de Cabestany, in « La viole et l’or.- Les amours véritables de Guillem de Cabestany »(Renada Laura Portet, op. cité), Minuprint, 1996, Perpignan Œuvres de R. L. Portet traduites, étudiées et publiées en France :— Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló (direcció: Enric Prat et Pep Vila), éd. Trabucaire, Canet de Rosselló, 2002, 702 p.— Mademoiselle Dorothée (La Senyoreta Enriqueta), [trad. Gérard Mayen], inBrèves n° 4, éd. L’Atelier du Gué, 1981, Villelongue d’Aude, 9 p. (nouvelle)— Château-Noir (Castell Negre), [trad. Renada Laura Portet, auto-traduction],éd. Le Chiendent, 1982, Perpinyà, 188 p.— Rigaud, un peintre catalan à la cour du Roi Soleil [trad. Renada Laura Portet, auto-traduction], éd. Balzac, 2005, Perpignan, 224 p. en Allemagne :— Un irlandès en terra catalana (chapitre 10 du roman: L’Escletxa,[trad. Frank Hirschmann et Maria Lourdes Soler i Marcet], in Contescatalans moderns//Moderne Katalanische Erzählungen, (anthologie auprogramme du cours de catalan de l’Université de Trèves// Trier), éd.Romanistischer Verlag, 1988, Bonn, 300 p.— Katalanische Kultur (oder Unkultur?) in Nord-Katalonien [La cultura (o l’acultura) catalana a la Catalunya del Nord], [trad. Frank Hirschmann], in Die Horen, IGEL Verlags Paderborn, 1990, Hannover, 200 p. aux États-Unis d’Amérique :— World Literature Today: Renada Laura Portet. « L’escletxa », étude commentée de Kathleen McNerney (Foreign Language Department, West Virginia University) in A Literary Quartely, ed.University of Oklahoma, 1987, USA.— What if i turn? (I si em regirés ?), trad. Kathleen McNerney (West Virginia University), in Catalan review, éd. Quaderns Crema et North American Catalan Society (NACS), 1989, Barcelona, New-York— Portet Renada Laura, Kathleen McNerney (West Virginia University), in « Double Minorities of Spain: A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of the Catalan, Galician, and Basque Countries » by Kathleen McNerney and Cristina Enríquez de Salamanca, éd. Modern Language Association of America, 1986-1994, New York en Espagne :— Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX, anthologie poétique féminine catalane [dirigée par Montserrat Abelló, Neus Aguado,Lluïsa Julià, Maria Mercè Marçal], Edicions de La Magrana, 1999,BarcelonaL’auteur figure dans Contemporànies, Antologia de poetes dels països catalans, de Vinyet Panyella, ed.TCD, Barcelona, 1999 en Italie :— A Machado, in « Omaggio alla poesia », [direction: Pablo Luís Àvila](anthologie poétique d’écrivains en langue espagnole, portugaise,italienne, catalane et française, 745 p., Université de Turin), ed. BulzoniEditore, 1994, RomePrix littéraires1. Prix du Ministère de la Culture, 1974, Perpinyà2. Ginesta d’Or (prix majeur de poésie), 1976, Perpinyà3. Prix de la Biblioteca catalana, 1980, Perpinyà4. Prix Vila de Perpinyà-Modest Sabaté, 1981, Perpinyà5. Prix Víctor Català, 1981, Barcelona. Finaliste au Prix Sant Jordi, 1983, Barcelona. Finaliste au Prix « La Piga », 1988, Barcelona. Finaliste au Prix López-Picó, 1988, Vallirana (Barcelona)6. Prix Joan Blanca, 1997, Perpinyà7. Prix de la Fondation Européenne, 1999, Belgique8. Prix des Belles-Lettres (Concours « An 2000 »), décembre 1999, Perpinyà. Finaliste du Prix Josep Pla, janvier 2002, Barcelona. Finaliste du Prix Mercè Rodoreda, décembre 2003, Barcelona9. Premi Ramon Juncosa de narracions, avril 2004, Omnium Cultural Catalunya Nord, Barcelona-Perpinyà10. Prix Méditerranée-Roussillon, avril 2005, CML, Perpignan Collaborations à de nombreuses revues en France, Espagne, Allemagne, États-Unis. Filmographie à FR3 : RENADA’S SONG (portrait d’écrivain), réalisateur Robert Guisset,émis le 20-X-1991 et reprogrammé sur FR3 le 26-VII-1992à FR3 : VEUS POÈTIQUES DE DONES, réalisatrice Martina Camiada, février 2000à FR3 : RIGAU-RIGAUD, réalisateur Eric Forcada, avril 200 Distinctions honorifiques Chevalier dans l’Ordre des Palmes Académiques (1988) Officier  »  »  »  » (1995) Maître d’Honneur dans l’Ordre International des Anysetiers (1993) Commandeur dans l’Ordre de l’Etoile d’Or (Fondation Européenne), 1999 Médaille d’argent (Ordre de la Reine Violant), Vallbona de les Monges, 2000 (Fundació Literària Roger de Belfort) Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2004
Simona Gay (1889-1969) : première femme à écrire en catalan au XXe siècle en Catalogne Nord
Simona Gay née Pons (Ille-sur-Têt, 18 janvier 1898, 26 mars 1969) est la fille cadette du médecine botaniste Simon Pons de Corbére et d'Antoinette Trainier de la famille Samsó d'Ille-sur-Têt. Avec son pére, elle sillonne les routes et les chemins des Aspres et du Riberal. Lors des pérégrinations, celle-ci s'imprégne de la nature et des paysages qui alimenteront son patrimoine littéraire. En 1917, Simona Pons se marie avec son cousin Léon Gay, de dix-sept ans son aîné avec qui elle aura trois enfants. Cette derniére n'hésitera pas à le suivre dans les différents postes de magistrat qu'il occupera durant sa carriére. A partir des années 1940, Simona Gay s'installera dans le département et s'occupera des propriétés familiales notamment à Saint-Michel-de-Llotes, au mas d'en Marc. Par la suite, ce mas sera dénommé mas d'en Gay. Son œuvre poétique et artistique sera inspiré par les paysages méditerranéens et particuliérement Saint Michel de Llotes. Son œuvre poétique : Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel (1938) et La gerra al sol (1965). Quatrième enfant de Simon Pons et d'Antoinette Trainier, elle se marie très jeune avec Léon Gay, un cousin. Ils vivent dans plusieurs villes françaises avant de s'établir à Paris jusqu'en 1940. Elle commence à publier très tôt dans des journaux locaux du Roussillon et gagne plusieurs prix lors des Jeux Floraux du Genêt d'Or à Perpignan en 1927, lors des Jeux Floraux de Toulouse en 1935.... À partir de 1934, elle s'emploie à réunir des documents et enregistrements sur les traditions en Roussillon. Elle est l'auteure de trois recueils de poèmes et de plusieurs œuvres inédites. L’année 2019 a été retenue par la Generalitat de Catalunya comme étant l’année Simona Gay. Une démarche qui reconnaît l’empreinte de cette poète et aquarelliste catalane. Dans le cadre du 50e anniversaire de sa disparition de cette Roussillonnaise, le gouvernement de Catalogne a souhaité mettre l’accent sur sa personnalité. Son œuvre lumineuse a été présentée et diffusée au grand public, dans le cadre de la semaine catalane. L’artiste a été au centre de la VIIIe diada ponsiana. Alain Sanchez, guide conférencier a proposé un itinéraire dans le vieil d’Ille et à Saint-Michel-de-Llotes aux côtés de Miquela Valls Robinson.  
Victor Bonet Arbolí
Víctor Bonet Arbolí est une autre figure multidisciplinaire du paysage poétique catalan. Un assidu des festivals. Victor est poète et multi-instrumentiste, docteur en biologie spécialisé en parole et musique. En tant que poète, en plus de nombreux récital en solitaire, il fait parti depuis 2017 du collectif Nicomedes Mendes, avec Núria Martínez-Vernis et Guim Valls. Il a récemment publié le poème "El meu poble volia sortir volant" (éditions Roure) et a collaboré avec Enric Casasses, Biel Mesquida, Carles Andreu, Patxi Valera, Pierre Bastien, ... En tant que musicien, il a choisi les instruments les plus graves: sax ténor, sax baryton et clarinette basse. Il a enregistré des disques et fait des tournées avec Lubianka, Daniel Saez i Fabricants, The Fake Druids, We are Impala, Neila Benbey, ... Victor Bonet Arbolí a participé à la première Trobada per la llibertat, soirée poétique et musicale organisée par les Angelets de la Terra.  
Resultat de la recherche : {{ itemarecherchesauvegarde }}

Actualités :

Aucun resultat
{{resultatactualita.titre}}


Musiciens :

Aucun resultat
{{music.titre}} - {{music.nom}}


Photographes :

Aucun resultat
{{fotoperiodiste.titre}}


Poêtes :

Aucun resultat
{{poetes.titre}}


Villes :

Aucun resultat
{{ajuntamen.titre}} - {{ajuntamen.ville}}


Agenda :

Aucun resultat
{{agenda.titre}}