Albert Ubach (Barcelone, 1974) est un poète. Il a étudié le droit à l'Universitat Oberta de Catalunya et à l'Université d'Andorre.Poète difficile à voir dans les récitals, Ubach est volontairement resté en dehors de tout groupe de poètes ou mouvement littéraire spécifique. Ubach est l'auteur, entre autres livres, de l'ouvrage Missa pro Carnavale Mortis, qui constitue le corpus principal de son œuvre poétique.

Vidéos réalisées par le Cercle - Flama Canigó  

Andreu Galan Martí a participé à la Nit de Poesia à Rivesaltes organisée par les Angelets de la Terra en 2010, dans le cadre de la 4ème Setmana per la Llengua. Andreu est un poète valencien. Il a fait Educació Musical à l'Université de Valence et de philologie catalane. Il a appris des chansons, des dictons, des fragments de comptines populaires, des sainets de son grand-père, un paysan d'Alboraia, et est également influencé par les poètes Joan Vinyoli, Blai Bonet et Vicent Andrés Estellés. Il a participé à des festivals de poésie et à des récitals, où il combine des rhapsodies avec des boîtes à musique et des instruments-jouets. Avec la poétesse Martina Escoda, elle a lancé un site Internet destiné aux enfants, aux parents et aux éducateurs, qui a pour fonction de stimuler la création poétique des enfants. Son travail a été publié en 2008 dans l'anthologie de la poésie jeune des Pays Catalans Pedra Foguera, il a également publié des articles et des poèmes dans la revue littéraire majorquine Pèl Capell (exil inside). Travail:- Cansat de diumenges (Fatigué des dimanches), 2009 LaBreu Edicions.- Qui no sap riure, no sap viure (Qui ne sait pas rire, ne sait pas vivre) Edito Andana, 2014. Choisi par le Conseil Catalan du Livre pour Enfants et Jeunesse (ClijCAT) pour concourir pour le 10e Prix de Littérature pour Enfants "Book Catcher".

Andríi Antonovskyi a participé avec sa compagne Catalina à presque toutes les Nits de Poesia (Nuits de la poésie) organisées par les Angelets de la Terre de 2006 à 2012. Ils ont immédiatement répondu présent lorsque les Angelets les ont invité à la première Trobada per la Llibertat (rencontre pour la liberté) à Opoul-Perillos, le samedi 28 septembre 2019. Andríi et Catalina semblent être sortis du chapeau d'un magicien ou sous un foulard en soie en disant: voilà! Les deux font partie de la "Original Generation (H)", un groupe de personnes qui ont provoqué une action massive pour générer de la poésie. L’Horiginal était (est toujours) un lieu à Barcelone où vous alliez le mercredi comme si c’était le dimanche pour la messe ou au stade de football, c’était un lieu consacré à un esprit collectif, c’était le jour de la semaine où les croyants, les amateurs de poésie (au bar magique, lyrique avec de la bière) étaient et se sont réunis dans une langue galactique où la personne qui ne volait pas était soupçonnée d’être un "pixaplanet". Andríi Antonovskyi a participé aux soirées poétiques et musicales "Nit de Poesia" et "Trobada per la Llibertat" organisées par les Angelets de la Terra.  Andríi est originaire d'Ukraine, c'est une poète fabuleux et un grand conteur. Quand il récite il captive, il peut sembler être un marin tatoué et grossier (comme dans les films de guerre anciens), un Viking  et de l'autre, un athlète qui court sur un fil à couture. Lorsqu'il dit son poème Tiquis-miquis (de la trilogie Apunts Catalans), par exemple, il exploite cette capacité de contraste. Et quand il récite en ukrainien, il a la force d'un haltérophile, d'une réunion politique historique et d'un conte de fables. C'est la force géante avec la force fantastique, le ciment avec les serpentins.   “Irritats”  (Ucraïna)Si us plaaaau!ompliu-me la gola                                     de benzocervesai poseu-hi uns entremesosdels diarismolecularsd’ahir!       l’hologràfic    M                               O                             S                          T                       R                   A                 D              O           R           carrisqueja irritatamb el brunzit dels microcircuitsel cambrer -rododàctil robot-de neó-esmalt resplendent i brocat setinat…confós grinyola l’ocular                                       com un monocle embogit,DE COPuns processadors

Participa a la "Nit de Poesia" organitzada pels Angelets de la Terra, en setembre de 2012, en l'Anthropo al barri Sant Mateu de Perpinyà, en el marc de la sisena Setmana per la Llengua. Bel Olid (Mataró, 4 d'octubre de 1977), és una escriptora i traductora catalana. Trajectòria professionalBel Olid s'ha dedicat a la docència, a la traducció i a l'escriptura, i ha assumit, a vegades, responsabilitats institucionals. És professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat en la qual es va llicenciar en traducció i interpretació. Com a traductora s'ha dedicat a la traducció literària, principalment d'obres de literatura infantil, i a la traducció audiovisual. Ha traduït de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el castellà. Des de març de 2015 és la presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Anteriorment, des de 2013 a 2015, va ser presidenta del Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires). Col·labora en diversos mitjans culturals, en la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Ha publicat al diari Ara, i a les revistes Tentacles, Núvol i Catorze, entre d'altres. El 2017 es presentà a les llistes de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya. Activitat literàriaVa publicar el seu primer conte l'any 2009, Crida ben fort, Estela! El 2011 varen veure la llum dues obres més: la novel·la Una terra solitària (Empúries, 2011) i un assaig sobre els estereotips de gènere, Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Pagès, 2011). L'any següent publicà La mala reputació (Proa, 2012), un recull de narrativa breu i l'any 2016 un nou recull de relats, Vents més salvatges (Empúries, 2016). Com a autora de literatura gaudeix d'una gran acceptació entre la crítica especialitzada i el públic lector, la qual cosa ha comportat un reconeixement sostingut a través de diversos premis. ObraTina Frankens: que la vida ens sigui veritat (Barcelona: Fanbooks, 2018)Les heroïnes contrataquen: models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Lleida: Pagès, 2011)Una terra solitària (Barcelona: Empúries, 2011)La mala reputació (Barcelona: Proa, 2012)Vides mínimes (Barcelona: Llibres Artesans, 2014) Passions mínimes (Barcelona: Llibres Artesans, 2014) Vents més salvatges (Barcelona: Empúries, 2016)Vides aturades (Badalona: Ara Llibres, 2017)Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Barcelona: Angle, 2017)Follem? (Bridge, 2019)A contrapèl O per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi (Barcelona: Edicions Destino, 2020) TraduccionsDe l'alemany al català2005: Miko. He estat jo, mare! [Ich war's, Mama!] de Brigitte Weninger2005: Miko. Visca, és el meu aniversari! de Brigitte Weninger. De l'anglès al català2002: Joc de noms [Name Games] de Theresa Breslin2005: Casa meva de Kenny Rettore2005: Al llit! A la banyera! de Kenny Rettore2005: Bona nit, rateta [Little Mouse, Good Night] de Dugald Steer2005: T'estimo, rateta [Little Mouse, I Love You] de Dugald Steer2006: Misión Silverfin [Silverfin] de Charles Higson2006: Nit de fantasmes de Chris Mould2006: Música experimental: de John Cage en endavant [Experimental Music. Cage and Beyond] de Michael Nyman2006: Les estrelles del futbol [David's Dream Team and Zini's All-Stars] de Steve Smallman2007: El carreró de la por. de Chris Mould2007: Ni pensar-hi, Drac!: titelles de dit [Don't You Dare, Dragon!]. d'Annie Kubler2009: Un gorrió a la farina del forner [Sparrow in the Baker's Dust] de Leroy Cardwell2009: Feminisme i història de l'art. de Linda Nochlin2009: L'angus, pintallavis i morrejades [Angus, Thongs and Full-Frontal Snogging] de Louise Rennison2012: Coco i Piu [Croc and Bird] d'Alexis Deacon2012: L'home de la lluna [The Man in the Moon] de William Joyce2013: Anem a caçar un ós [We're Going on a Bear Hunt] de Michael Rosen2013: El gegant egoista [The Selfish Giant] d'Oscar Wilde De l'anglès al castellà2001: Así sea [So Mote It Be]. d'Isobel Bird2001: Criminales [Criminals: a Novel] de Margot Livesey2003: ¿Qué ves, del derecho y del revés? [I Spy]. de Walter Wick2005: Gregor. La profecía del gris [Gregor and the Prophecy of Bane]. de Suzane Collins2005: La lavadora de Lola [Wanda's Washing Machine] d'Anna McQuinn2006: Hasta luego, cocodrilo! [See You Later, Alligator!] d'Annie Kubler2006: Música experimental: de John Cage en adelante [Experimental Music. Cage and Beyond]. de Michael Nyman2006: Los ases del fútbol [David's Dream Team and Zini's All-Stars]. de Steve Smallman2007: Ni se te ocurra, dragón!: marionetas de dedo [Don't You Dare, Dragon!]. d'Annie Kubler2008: ¿Qué hora es, Lobo? [What's the Time, Mr. Wolf?]. d'Annie Kubler Del castellà al català2006: Un dia a la platja [Un día de playa] de Violeta Denou2006: Em disfresso! [¡Me disfrazo!] de Violeta Denou2008: Habitacions tancades [habitaciones cerradas] de Care Santos2010: Anem a veure el pare [Vamos a ver a papá!. de Lawrence Schimel2011: Un avi, sí! [Un abuelo, sí!] de Nelson Ramos Del català al castellà2007: Cuentos y leyendas de África [Un meravellós llibre de contes de l'Àfrica per a nens i nenes] d'Anna Soler-PontDel francès al català2003: Dalí íntim: dibuixos, apunts i paraules entre contemporanis.2009: Coses que passen [Rapport sur moi] de Grégoire Bouillier Del francès al castellà2004: Suspiro [Soupir] d'Ananda Devi2010: Larousse del bricolaje2013: Balcones y terrazas2013: Rosas De l'italià al català2013: Romanticidi [Romanticidio] de Carolina CutoloDe l'italià al castellà2013: Romanticidio [Romanticidio] de Carolina Cutolo Premis literaris2009 — Premi QWERTY de Btv al millor llibre infantil (2009): Crida ben fort, Estela!.2010 — Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil: Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal masculí.2010 — Premi Documenta: Una terra solitària.2012 — Premi Roc Boronat: Celobert amb papallones [La mala reputació].

Carles Hernández i Mor, plus connu sous son nom de scène Carles Hac Mor (Lleida, 26 novembre 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 janvier 2016), était un écrivain catalan. Il participe à la première "Nit de la Poesia" organisée par les Angelets de la Terra en 2006 au Théâtre de la Complicité dans le quartier Saint Mathieu de Perpignan.

Catalina Girona a participé avec son compagnon Andríi à presque toutes les «Nuits de la poésie» organisées par les Angelets de la Terre de 2006 à 2012. Ils ont immédiatement répondu présent lorsque les Angelets les ont invité à la première Trobada per la Llibertat (rencontre pour la liberté) à Opoul-Perillos, le samedi 28 septembre 2019. Catalina et Andríi semblent être sortis du chapeau d'un magicien ou sous un foulard en soie en disant: voilà! Les deux font partie de la "Original Generation (H)", un groupe de personnes qui ont provoqué une action massive pour générer de la poésie. L’Horiginal était (est toujours) un lieu à Barcelone où vous alliez le mercredi comme si c’était le dimanche pour la messe ou au stade de football, c’était un lieu consacré à un esprit collectif, c’était le jour de la semaine où les croyants, les amateurs de poésie (au bar magique, lyrique avec de la bière) étaient et se sont réunis dans une langue galactique où la personne qui ne volait pas était soupçonnée d’être un "pixaplanet". Catalina Girona a participé aux soirées poétiques et musicales "Nit de Poesia" organisées par les Angelets de la Terra.  Catalina Girona est une poète-son supersonique (arc-en-ciel avec mèche) originaire d'Argentine, des États-Unis et de Catalogne. Quand elle récite les mots avec des sons flous et poétiques, comme un savoir-faire paraphonique en danger d'exclamation. C'est un festival abstrait yin-yang plein de feux d'artifice, où elle jette tout ce qu'elle explique (raison), dansant à travers les tables de nuages et les chaises de couleurs fluorescentes avec des libellules jouant des trompettes porte-bonheur. De plus, sous ses cheveux argentés (sardines argentées) caractéristiques, il y a un traducteur héroïque, méticuleux et perfectionniste pour sauver la nuit des mots en danger, un traducteur mousquetaire qui se bat sans relâche avec une connaissance stricte de la langue.     “El vent que bufa…” El vent que bufa esmola la paretentra per les orellesi pentina el cervellem pica la nariu esquerra.gratem finestrespiquem de portesglatim corsenglotim paraulesens fem ferms.formigueig de palmells Catalina Girona

«Entrevista sona a preguntes que volen una resposta», diu Cinta Mulet quan li proposem un encapçalament. Aquesta primera puntualització es refereix al títol de l’escrit, «Conversa amb», que hem consensuat per refermar la intenció d’intercanvi de punts de vista.Cinta Mulet és mare de família, mestra d’escola i estudiant de filologia. Una d’aquelles dones amb mirada carregada de biografia i de lluita. El vessant de creadora obre una escletxa de llibertat a les múltiples obligacions quotidianes.Té bona memòria per als detalls, collecciona moments en el record. Parla clar i català del sud, de l’aigua i de l’amor, amb un llenguatge espontani i entenedor, amb una modèstia una mica aspra, del qui no està per a romanços, ni per a falsos reconeixements. Sense careta ni façana. Tal com raja. Núria Calvó: Prenem com a punt de partida el primer de maig del 1999, una de les teves primeres aparicions en públic a Tar ragona. Va ser un homenatge a Maria Mercè Marçal que vas conduir implicant-te a fons i apassionadament. Cinta Mulet: Allò va ser una bullida. S’havia de fer i jo ho tenia molt clar. Jo me vaig imaginar lo recital. I sense l’ajut del Manolo Rivera, que es va ocupar de la publicitat, de la logística en general, segur que no hauria estat possible. Amb tot el grup de la Tertúlia Mediona 15, hi he tingut bona relació des de la meva arribada a Tarragona. Els contactes els vaig fer jo. Aquella vetllada s’hauria d’haver celebrat per Sant Jordi, però es va anar posposant, i el primer de maig ens va donar l’oportunitat de lligar els conceptes de treballadora i poeta. Hi havia moltes dones al recital: la Lluïsa Julià, la Josefa Contijoch, la Neus Aguado... La Montserrat Abelló no hi va poder ser –una llàstima. La vinculació entre ella i la Maria Mercè Marçal era intensa, però just aquells dies li va sorgir un problema familiar, i no hi va poder assistir. Li va saber molt greu. Núria Calvó: Bàsicament, les recitadores eren una representació del Penclub, amb qui Marçal havia tingut molta relació. Cinta Mulet: Estes dones dirigien (i encara dirigeixen) la secció femenina del Penclub. Marçal havia estat, junt amb Montserrat Abelló, fundadora del Comitè d’Escriptores del Centre Català del Penclub Internacional. No hi he continuat el vincle, però en aquell moment les vaig anar a buscar perquè ho vaig sentir. Jo quan tinc un impuls em llanço. No esperava res a canvi: me va entrar la ventolera ventolera i ho vaig tirar en- i ho vaig tirar endavant. Núria Calvó: Repassem el teu currículum bibliogràfic. El primer recull de poemes va ser Paraula de dona. Cinta Mulet: Sí. El vaig escriure per necessitat vital. Va estar guardat al calaix durant tres anys, fins que me vaig envalentir i el vaig traure, passada l’etapa, en aquell moment en què ja no importa exterioritzar les vivències del teu jo poètic, que l’objecte el tinguin els altres perquè ja no el sents teu, perquè allò ja està superat i tu ja ets una altra persona. La introducció és una promesa d’escriure, i Maria Mercè Marçal és referent literari en tot el llibre. La vaig descobrir en aquella època, just quan estava a punt de morir. Vaig llegir tots els seus poemes, tretdels darrers, que encara ara no els he llegit. Era una necessitat de comunicar, ho tenia tot al pap i havia de sortir. Crec que no t’has de forçar a voler dir, tot i que cal anar agafant l’hàbit, perquè si vas esperant i no t’hi poses, el moment adequat no el trobes mai i no fas res. I d’altra banda, si forces el motiu per escriure, surt un poema mediocre. El que expliques ha de ser matèria viscuda, i com a mínim hi ha d’haver un 2% de la població que s’hi senti identificat. Si no és així, és una pèrdua de temps, no? Hi va haver un recull compartit amb més autors i amb poca difusió, La saviesa de l’ombra. Evidentment, el títol conté una metàfora, referida a aquelles persones que es troben en inferioritat de condicions, que han patit i que pateixen –són extensa majoria–, i per això mateix tenen una saviesa intrínseca, que desconeixen els altres, saben molt més que aquells que només es pensen que saben però no han viscut. Parlo de l’ombra per oposició als personatges brillants, als triomfadors. És una poesia de tipus social: ja el primer poema, i en realitat tot el recull, és un homenatge a Maria Mercè Marçal, que havia acabat de morir.  Núria Calvó: Amb aquest vas guanyar el premi Miquel Martí i Pol que entrega CCOO a Barcelona. Cinta Mulet: No! Només un accèssit, va guanyar un noi de Barcelona. Aquest certamen se celebra cada any, i és per a escriptors novells. Jo, en la meva innocència, m’havia presentat tres anys seguits al Premi Ciutat de Tarragona, ignorant que primer s’havia de passar per premis més modestos. Acabava d’arribar a Tarragona i m’hi vaig llençar directament, en sentir que l’anunciaven per la ràdio. Després vaig saber que aquest premi és per a autors consagrats (o simplement millors que jo), que cal tenir currículum. I que, un cop guanyat el Ciutat de Tarragona, llavors sí que un ja està enfilat en el bon camí. Això ho pensava, però ara més que perseguir els premis, els defujo. Núria Calvó: Hi ha més poemaris amagats? Cinta Mulet: I tant! Hi ha Només un fil de llum blanca de llum blanca, escrit en una època en què , escrit en una època en què jo estava molt espessa, i no sabia pas per on tirar. Aquest crec que es quedarà molts anys més al calaix. Després hi ha Poemes del sud, que espero que sortirà publicat aviat, i que és com una mena de segona part de Paraula de dona. Tracta l’amor, el desig que quan es fa realitat es mor, l’amor que quan se fa palpable deixa de ser amor. Aquesta temàtica amorosa és eterna, tot i que és un engany: és una ficció que ens hem inventat perquè ens ajuda a viure... a viure enganyats! És que el món de les idees és una preciositat. I encara n’hi ha dos més, Contrapunt i Poemes sota l’aigua Poemes sota l’aigua, que els vull revisar. , que els vull revisar. Sempre m’ho miro i m’ho repasso tot moltes vegades. La creació és molt ràpida, però després ho refaig i ho torno a refer, fins que ja no sé quina és la versió bona! A més, acaba de sortir un recull compartit, editat per Cossetània, en què represento la Terra Alta amb un poema narratiu i líric, amb un bon grau de dramatisme. Estic molt contenta d’haver-ho pogut fer. I després hi ha la participació en la collecció La imatge que parla La imatge que parla d’Arola Editors, d’Arola Editors, amb Alfredo Gavín, que també és poeta i que aquí va fer uns dibuixos molt bonics, i em va demanar a mi que hi posés els textos.  Núria Calvó: Pel que dius, la teva producció poètica no la dónes per acabada ni de bon tros. Cinta Mulet: La producció no s’atura mai, no es pot considerar mai acabada. Però no m’agrada publicar massa seguit. Al mercat hi ha una saturació important, la literatura s’ha convertit en material fungible, es consumeix amb immediatesa, i si hi ha res que val la pena amb prou feines es veu, passa de pressa. És la dictadura de les novetats, que canvien dia a dia. No tenim temps de pair.  Núria Calvó: Però no va ser el cas de Paraula de dona raula de dona (Arola Editors, 2001), que va (Arola Editors, 2001), que va tenir una repercussió significativa. El dia de la presentació a Poetes hi havia molta expectació, la sala plena i moltes personalitats de l’escena local en van parlar molt bé. Va ser una petita gran sorpresa. Cinta Mulet: Paraula de dona Paraula de dona no va ser no va ser tan sols el dia de la presentació (tot i que no l’oblidaré en la vida), va ser abans i després. Em considero afortunada.  Núria Calvó: I no has fet cap intent en prosa? Cinta Mulet: No. La prosa no... No tinc paciència! La poesia és síntesi, són mil sentits en poques paraules.  Núria Calvó: Però si la prosa sembla més «fàcil». La poesia és laboriosa, és ritme, rima. Cinta Mulet: Ja no. La força de la poesia és precisament la multiplicitat de significats, i la capacitat de destruir la frase, desferla, per dir un munt de coses. Hi ha qui veu la poesia com una pèrdua de temps, però jo crec que és necessària, i ho serà cada cop més, si no, en quina mena de persones ens convertirem? tan freds, tan estranys! Quina mena d’illots!

Coleta Planas (née en 1955) est une écrivaine de Catalogne Nord, conseillère pédagogique de catalan jusqu'à l'année scolaire 2015-2016 et secrétaire de l'APLEC, Association pour l'enseignement du catalan. Elle a reçu les distinctions suivantes: Francesc Català de poésie de Perpinyà (1987), Jeux floraux de la Ginesta d'or de Perpinyà (1994), Nuit de Sant Jordi de Perpinyà (narration pour enfants, 1994), Carles Grandó (1991) , Nuit de Sant Jordi de Perpinyà - Modest Sabaté de poésie (1993), Joan La Cella (1992), Prix Saint-André et Eus pour des travaux de recherche sur Albert Saisset - Un Tal (1997). Coleta Planas a participé aux soirées poétiques et musicales "Nit de Poesia" organisées par les Angelets de la Terra.    Œuvres littérairesLlum fill del sol i de la lluna, Òmnium Cultural, 1994 [jeune public] Arquet de mar, Òmnium Cultural, 1995 [jeune public]Muralles pintades de blau, Fiton, La Nouvelle Pléiade, 1997 [poésie]

Eduard Carmona (Deltebre, 27-01-1982) est, entre autres, poète et conteur. L'amour de la poésie lui vient de loin, quand, enfant, il récitait des poèmes de Josep Piera dans le salon de coiffure de sa mère à Deltebre devant les clients étonnés. Il vit et travaille actuellement à Barcelone pour Produccions Audiovisuals Antarctica, mais quitte occasionnellement son exil volontaire pour retourner dans le Delta où il se resource. Entre autres mérites il est l'inventeur du mot Bouesia, qui donne son nom à un festival multidisciplinaire, né en 2005 à Deltebre. Il a publié un livre de poèmes, Le livre des erreurs (La Cantàrida, 2010). De plus, avec quelques amis musiciens, ils ont créé le groupe "Recitals a domicili", qui propose des soirées poétiques dans des appartements privés à Barcelone en échange d'un dîner. Eduard Carmona a participé aux soirées poétiques et musicales "Nit de Poesia" organisées par les Angelets de la Terra.    L'as i els ossos (14.5.19) Que queia la tarda era evidentperquè el dia feia baixadajo venia del matí de la vidauna existència vertical El cap mirava amb els cabellssuravenarrels de pensamentsescampant-se per l'aire Tancar els ulls per no enganyar-se Al meu davant la bellesael perfumla temperaturacuinaven un plat calenten la forma i el desig d'una dona I em vaig deixar heure amb tot Amb la decisió i la intermitènciaamb el gest i la conclusióamb la idea i el foc Què sabies tu d'aquest llenguatge?Què sabia jo de tu? Uns escacs de regles estrangeres era l'ambient que respiràvem.   Ronda de nita (20.11.17) la nit té la longitud d'aquest lliti el pes d'aquestes mantess'esdevé el món fora de la covai lentament ens descosim la bocatremolant no sé si de fredles paraules dites brillen sòlidesper l'habitació i com queno hi ha lluna fan pujar sense volerles aigües d'aquest diacreat a mig camí del somni i de nosaltrescar la nit té una mida exactaté una cara que sabemté una veu que encara parlai que no arribi el matíi que no arribi   La diferència entre Orfeu i jo (24.9.17) Jo no vaig baixar mai a l'infernper treure-la d'allí, no:jo vaig travessar-la ellaper treure'n l'infern. I vaig sortir-ne viu. L'abisme, arrapat, encara em regalimacom una ferida de guerra. Us ho estic explicant.   Què és la pena (1.9.17) és el forat al gra d'arròsper on circula el so d'un fantasma de llençolés Chris Isaak menjant puntes de coixíés la gota freda que no saps d'on cau i et llepa l'esquenaés el desert un dia d'hivern cobert de neu blavaés no saber ballar la música que posenés com quan marxes sense avisar i els amics et busquenés un idioma desconegut en un país desconegut amb el que saps que et salvariesés mitja volta i torna a creuar el boscés cap d'any entre tenebresés un niu de caderneres esclafat per un nen que no sap de què va això de la bellesaés pensar per què vas fer construir el laberint si no hi vol entrar ningúés no tenir diners per tirar el laberint a terraés demanar aigua des del llit en un deliri de la febreés sortir de nou al caire del barranc després de pensar que si no volaves et salvaries i salvar-teés tirar enrere en una cruïllaés menjar de règim perquè síés fer un poema que es tituli què és la pena   Història trista d'una palanca (1.9.17) buscava una palancaquan em vaig regirar les butxaquesuna palanca per moure el mónel meu mónla buscava a les butxaquesa la motxillal'hauria d'haver buscat en una fàbrica de palanquesla que tenia vella es va partir al primer intentuna que em van deixar era guerxa i no servia:o hi feia molta força o hi renunciavaperò jo volia moure el món!la tercera era exactament la que voliai la vaig emprar molti vaig moure una mica el meu planetaque va acabar caienten un camí per on passava un altre planetaque no havia necessitat mai una palancade la nosa es van semar tos dosquan surt el sol per cadascun dels horitzons encara penso en la palanca:"si almenys hagués tingut un punt de suport!"   Bleix (1.9.17) deixar una pedra en una ribaque creixi el torrentque creixi el torrent moltque creixi tant que la gent s'ennueguique ningú no respiri metre duri la torrentadaque ningú no es mogui mentre duri la torrentadaque tothom tingui por durant la torrentadaque tothom tingui molta por durant la torrentadaque la torrentada s'acabique la gent respiri quan la torrentada s'acabique ningú no estigui quiet quan la torrentada s'acabique ningú no tingui por quan la torrentada s'acabique ningú no tingui gens de por quan la torrentada s'acabique la pedra no s'hagi mogut de la riba