Castanyada i vi nou (chataignes grillées et vin nouveau) à Ralleu

Discours en 2022 de Daniela Grau (Prix d'Action Civique 2007 de la Fundació Lluís Carulla) à l'occasion du Jour du Souvenir à Elne, jour de commémoration du massacre du 25 mai 1285 par les croisés dirigés par le roi de France Felipe l'Ardit, l'un des nombreux massacres subis par les Catalans pour avoir résisté aux envahisseurs français.   Benvolguts amics i connacionals,   És amb gran plaer que al cap de tres anys tornem a celebrar amb tots vosaltres el que vam anomenar a Elna el Dia de la Memòria, sense saber que al Principat de Catalunya el 2012 va anomenar Dia de la Memòria el 19 de juny per homenatjar –amb actes de tota mena i tocs de campanes de prop de dues-centes esglésies– el nostre poeta nacional mossèn Cinto Verdaguer quan feia 110 anys de la seva mort, i amb ell, tots els qui al llarg dels segles han defensat i promogut la nostra llengua. Aquí, a la Catalunya del Nord, precisament a Elna vam decidir anomenar Dia de la Memòria el dia de la Commemoració d’una de les múltiples massacres patides per la nostra ciutat al llarg dels segles per haver resistit als invasors i conqueridors francesos: la massacre del 25 de maig del 1285 pels croats encapçalats pel rei de França Felip l’Ardit. Vam triar aquella denominació per fer palès que hem de fer memòria de la nostra història no ensenyada, ocultada o manipulada. El sistema educatiu francès ens priva de la memòria històrica que ens pertoca de ple dret. Només s’ensenya la història oficial francesa. Havent impartit cursos en un institut durant trenta-vuit anys i també a principiants a la Universitat de Perpinyà, vaig haver de constatar que la gran majoria ni sabia que Caucoliberis, Ruscino i Illiberis eren noms de ciutats ibèriques; i jo mateixa ignoraria encara el com, quan i perquè del marbre esclatat per l’incendi de la porta principal de la catedral, si no hagués estat per l’afany de dos il·liberencs precursors, Lluís Bassede i Roger Grau, de descobrir i fer descobrir el passat de la capital episcopal Elna, la ciutat més prestigiosa, més antiga del país. Fa uns anys arqueòlegs van descobrir molt a prop de l’actual catedral la primera catedral del segle VI, de mida encara més imponent i fa poques setmanes han desterrat més sarcòfags paleocristians a la Vila Baixa. Fem memòria del passat per cert. En una de les commemoracions anteriors vam fer el repàs dels nombrosos saquejos d’Elna. Com ho constatem amb Ucraïna, les nacions agredides, víctimes d’atrocitats, violacions, destruccions, cremades, matances, resisteixen i tenen evidentment herois. Nosaltres també en tenim d’herois. En el marc de la Commemoració de la Massacre del 1285 honorem des del 2009 les il·liberenques violades en l’altar, els il·liberencs cremats, assassinats, tots ells víctimes anònimes. El filòsof Walter Benjamin –segons la citació feta par l’artista israelià Dani Karavan en el Memorial Passatges que va concebre per a ell a Port-Bou–: ressaltava que és «una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres». Clar que una nació amb estat propi com França pot mitificar els seus herois Jeanne d’Arc, Vauban, De Gaulle... i té una xarxa d’entitats amb zelosos coronels i historiadors que intervenen oficialment dins les escoles i instituts per incentivar el xovinisme francès. Al contrari, nosaltres nacions vençudes i ocupades, privades de memòria, honorem més fàcilment màrtirs anònims perquè no tenim monuments per recordar els nostres herois, ni tan sols sabem qui eren. Així doncs enguany volem honorar un heroi que hauria de ser conegut i tenir monument o com a mínim un nom de carrer per haver donat la seva vida per Catalunya, en Bernat d’Oms, senyor de Corbera, que pertanyia a un dels llinatges més importants de la Catalunya medieval i havia jurat fidelitat als nostres comtes-reis. Tenim a les Garrafes restes de l’anomenada Torre d’Oms. A Elna encapçala la resistència al setge de cinc mesos i mig imposat pel rei francès Lluís XI. El 14 de desembre del 1974, en el cinc-centè aniversari de ser escapçat al Castell de Perpinyà pels francesos, vam homenatjar-lo a Perpinyà amb una missa a l’església de Sant Mateu, una ofrena floral i amb parlaments d’en Gilbert Grau, Josep Deloncle i Miquel Mayol. El diari local L’ Indépendant publicà tres dies més tard la foto dels catalanistes davant del Palau Major (Palais des rois de Majorque) a Perpinyà així com el text sencer de llur moció reivindicativa tan denunciadora del colonialisme en el marc cultural, polític i econòmic que molt probablement el diari no la publicaria in extenso avui dia. Havia estat encarregada jo mateixa per Gilbert Grau de consultar escrits històrics a l’abast a la biblioteca de Perpinyà per un article que publicà a la revista Terres Catalanes. En el llibre titulat Avantpassats: Histoire et généalogie des grands hommes de Catalogne du Nord el professor d’història a la Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC Joan Peytavi Deixona afirma que «Bernat d’Oms defensà coratjosament Elna el 1474 enfront dels francesos però que traïcionat per mercenaris italians que van vendre la ciutat als invasors, va ser portat al Castell Major de Perpinyà i executat [...]» i ressalta la seva fidelitat al comte-rei Joan II. Com és sabut Joan II va donar a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila per també la seva resistència heroïca a l’agressor Louis XI que durant trenta anys d’ocupació delmà el país a sang i a foc. Per enaltir en Bernat d’Oms, mossèn Josep Bonafont «el Pastorellet de la Vall d’Arles» escriví el 1914 aquells versos commovedors: «Tot és dol, tot és tristesa tot és plor en Perpinyà quan, en la llansa francesa lo cap d’Oms de gran bellesa al castell ne penjolà.»   Tanmateix cada any al Dia de la Memòria no ocultem les vicissituds que patim en el present. Al principi del segle XXI les envestides del poder colonial francès, la voluntat de genocidi lingüístic i cultural doncs identitari, són patents i fins i tot, a parer meu, tan o més greus. Convençuts, per més de tres segles d’adoctrinament, de ser francesos, de no tenir cap història pròpia, tanmateix no hem deixat mai d’autodenominar-nos catalans, catalana la nostra llengua, català el nostre patrimoni. D’ençà el 2014 oficialment hem esdevingut «occitans» «occitans» els llocs de memòria emblemàtics del país com el museu de Talteüll, «occitanes» les nostres produccions. Ho podeu comprovar a la pàgina web de la nova regió amb capital Tolosa de Llenguadoc que ens va ser imposada el 2016 així com la seva denominació «Occitanie»: la resposta a la qüestió «Comment s'appellent les habitants de l'Occitanie» és a dir Com es diuen els habitants d’Occitània? hi és clara i evident: Les habitants s’appellent occitans. Els habitants es diuen occitans». Ara ens hem tornat occitans. Al cap de 363 anys de dominació francesa és l’estocada final. En el mitificat «país dels drets de l’home» no vam tenir el dret de votar per decidir la nostra denominació oficial ni tampoc vam poder obtenir l’autorització del Consell d’Estat de canviar-la, malgrat que la quasi totalitat de les batllies (menys una) hagi reivindicat el nom Pays Catalan/ País Català com es pot veure a l’entrada dels pobles. És així de fàcil eradicar una identitat mil·lenària en un estat que pretèn ser un model de republicanisme. L’emèrit i eminent geògraf Joan Becat de la Universitat de Perpinyà també membre de l’IEC ens va confirmar fa poc l’animadversió patent de la presidenta de la regió Carola Delga per la nostra catalanitat. No és la primera ni l’única. Recentment al consistori d’Elna membres de l’oposició van abandonar la sessió quan en Pere Manzanares, fundador de Ràdio Arrels i tinent d’alcalde delegat a la catalanitat i les relacions transfronteres, va prendre la paraula en català; ho van denunciar al totpoderós representant de l’Estat, el prefecte. La premsa principatina es va fer ressò de la decisió de la batllia d’Elna d’incloure al reglament municipal el dret de parlar en català. En Nicolas Garcia el batlle, conegut per haver desterrat la Maternitat de l’oblit, declarà que «Elna defensa la catedral, el claustre, la Maternitat... i la llengua i la cultura catalanes». El Dia de la Memòria a Elna reivindiquem doncs drets fonamentals, el dret de conèixer i divulgar la nostra història, el dret d’utilitzar la nostra llengua, dret actualment negat pels nacionalistes francesos, el dret de reivindicar la nostra identitat nacional, el dret de resisitir a l’aculturació, a la colonització francesa i evidentment el dret i el deure d’homenatjar els defensors de la terra. Hi ha genocidis patents com actualment a Ucraïna i hi ha genocidis silenciosos, ocults que allargant-se en el temps aconsegueixen d’obtenir l’assentiment i la complicitat de llurs víctimes. Són, ben entès, els més perversos. Som uns dotze milions de catalans, la nostra llengua i cultura són mil·lenàries, mai no ens cansem de repetir-ho; reivindiquem el dret internacionalment reconegut a l’autodeterminació, a la consecució d’un estat propi però la nostra lluita, per ser no-violenta, no mobilitza a Europa ni l’imaginari col·lectiu, ni els polítics, ni els mitjans de comunicació i roman silenciada. Mossèn Bonafont tot i ser un capellà ens amonestava: “au fadrins catalans, cordeu-vos l’espardenya que...lo francès ...lo traydor... s’es ell amagat ...guerra o esclavitud». Ningú vol guerra però no necessitaríem tots plegats, de punta a punta dels Països Catalans, representants polítics heroics i ser nosaltres mateixos, la societat civil, més exigents amb ells, més combatius, més coratjosos per posar fi al colonialisme franco-espanyol i aconseguir al segle XXI el tan anhelat Estat Català confederal? Daniela Grau Humbert Elna, 22.05.2022

Ce discours a été rédigé et lu par Mithė Pull Sanyas, membre du Comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló, lors de l'inauguration de la Festa Major 2023 de Sant Cebrià de Vallalta.   Sant Cebrià de Vallalta . Festa major 2023 Molt bona nit ! Senyor alcalde, senyores regidores de cultura i festes , autoritats, amics, familiars, veïns i veïnes de Sant Cebrià de Vallalta, moltes gràcies, és sempre un plaer de venir a casa d’uns bons amics. A casa nostra, a Catalunya Nord no tenim l’hàbit ,ni la cultura del pregó i la festa major s’inaugura amb el discurs del batlle de la vila. Ja sé que habitualment ,els pregons els solen fer personatges de prestigi i la meva persona no té cap mérit extraordinari, entenc que l’encàrrec de fer el pregó de la vostra festa major és un honor i una gran responsabilitat per això estic molt agraïda i molt emocionada de fer el pregó d’aquest any en nom del Comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló. Si em trobo avui en aquest lloc al costat de les autoritats i davant tots vosaltres és perquè dels anys 2010 fins als anys 2015 vaig tenir càrrecs de secretària i de presidenta al si del Comitè d’agermanament del meu poble. Un agermanament que va néixer de la voluntat de tres companys el Bernat, el Joan Pau i jo mateixa de lligar i desenvolupar vincles amb un poble de Catalunya Sud per trobar-nos dins un esperit d’amistat i de convivència .Un dia, l’atzar va portar els companys Bernat i Joan Pau fins a Sant Cebrià de Vallalta i tot passejant pel poble es van encontrar amb uns electes de l’ajuntament i va ser com una evidència el desig de trobar-se de nou, per concretitzar trobades i intercanvis. En el cas nostre l’agermanament tenia tot el seu sentit. Aprofito per agraïr totes les persones que ens van fer costat tot al llarg d’aquesta aventura ,la Montse, la Tina, la Patou, la Lulu, la Marta ,L’Anna i totes les autoritats al llarg dels anys i tots i totes les persones que segueixen fent lo viure ,l’Anna Maria ,el Francesc i tot el seu equip de voluntaris perquè tots ells han estat i són de vital importància perquè el projecte tiri endavant i perduri. Desprès de 3 anys d’amistat i d’encontres vam formalitzar de manera oficial sota el lema «  Germans per sempre » el nostre agermanament el 16 de setembre 2012 mitjançant la signatura d’uns documents acreditatius entre les ambdues viles i llur representants el Batlle de Sant Cebrià de Rosselló Thierry Del Poso i la senyora Antonia Benitez Gonzalez. Aquest any hem celebrat el desé aniversari del nostre conveni en uns actes solemnes de renovació de l’agermanament celebrats tot primer a Sant Cebrià de Rosselló i desprès al vostre poble , a la plaça de l’onze de setembre en presència de les autoritats d’ambdós pobles . De veritat som germans , som dos pobles bessons ja que tenim el mateix nom i celebrem la festa major el mateix dia, diada del nostre sant patró. Fem part d’un mateix poble, vivim en terres catalanes, hem compartit durant segles una mateixa història i encara avui dia ens uneix una mateixa cultura ,tradicions semblants i tenim una llengua comuna : el català. Sí ! Venim del nord de Catalunya i parlem el mateix idioma, malgrat les vicissituds de la nostra història i una llengua malmesa a l’estat francès encara es parla català a casa nostra , la majoria d’entre nosaltres ha perdut el parlar de l’avi,perquè l’escola tenia la voluntat de substituir el català pel francès els deia «  sigueu nets ,parleu francès » , avui dia i d’ençà els anys 70 es recupera la nostra llengua mitjançant les escoles bressoles i Arrels , instituts bilingües i la Universitat de Perpinyà. Esperem que els intercanvis amb les vostres escoles i el Punt jove estimulin les ganes d’apprendre la llengua catalana per als futurs bescanvis. Amb l’esperança per a tots nosaltres que molt aviat, el català sigui llengua d’Europa. Sí ! Hem compartit durant segles una mateixa història . Arreu de Catalunya Nord són presents els rastres i els vestigis d’aquesta història comuna , uns exemples recorden la nostra herència, el Palau de reis de Mallorca a Perpinyà encarregat per Jaume II ,rei de Mallorca ,comte de Rosselló i Cerdanya , llavors Perpinyà era capital del regne de Mallorca . La llotja de mar de Perpinyà és un exemple d’aquesta llotges presents a les grans ciutats de la corona d’Aragó com a testimoni de la seva puixança comarcal ; I a la cantonada de la Llotja de mar a Perpinyà tenim el Palau de la deputació vestigi dels poders locals i, són molts ,els llocs que parlen de la nostra història comuna ,una història que sovint desconeixem ,però amb motiu d’una trobada ,d’una visita ,d’una festa o altres esdeveniments ,ens reconectem amb aquesta història mútua . Així, l’any passat el vostre alcalde L’Albert va ser convidat a una cerimònia al poble de Rià ( antigament Arrià) al Conflent prop de la vila de Prada . Rià ,és el bressol de Catalunya perquè en aquest poble són les restes del vestigis del castell de Rià ,castell on va nèixer Guifré El Pilós ,fundador del casal de Barcelona. Al capdamunt del poble , en les ruïnes del castell ens vam trobar l any passat ,la revetlla de Sant Joan, per confiar els símbols dels nostres pobles als tres muntanyencs del Cercle Flama del Canigó per portar los a dalt de la nostra muntanya sagrada i posar los a la foguera , fou una celebració molt emocionant . De Sant Cebrià de Vallalta i els seus voltants tampoc nosaltres sabíem ben poca cosa. Tanmateix, molt noms de pobles de les vostres comarques ens «  sonen » , perquè tenim la mateixa toponimia a casa nostra ,però en el cas del nostre agermanament ens va desafiar trobar una toponimia a l’idèntica .Aquí teniu Sant Cebrià de Vallalta,Canet de Mar i Sant Iscle …igual ho tenim al Rosselló amb Sant Cebrià de Rosselló, Canet de Rosselló i Sant Assiscle ,i això no és casualitat , gràcies a les recerques realitzades pel Cesc ( centre d’estudis del vostre poble ) la història explica que la comtessa de Barcelona Ermesindis va fer una crida als nobles catalans perquè enviessin els seus fills a poblar la vostra terra i donar força a la quasi extingida noblesa, un dels nobles que va fixar la seva estada a la Maresma fou en Canet ,fill de la casa dels Canets del Rosselló, així al voltant d’un vestigi o d’un nom conegut recordem la nostra història. Sí ! Tenim en comú una cultura i tradicions. Una cultura catalana que segueix sent molt vivaç a Catalunya Nord, fins i tot tenint en compte que pocs parlin català i que tenim una alta immigració daltres regions de França ,el sentiment català és molt present a les festes i tradicions i culmina al nostre club de rugbi icònic la Usap . Igual que a tots els Països catalans de parla catalana ,celebrem tot un conjunt de festes i fires tradicionals catalanes . Unes festes que d’ençà deu anys compartim i que han consolidat els nostres vincles de germanor. Ja són moltes les festes , trobades i intercanvis , culturals, esportives, escolars que hem celebrat desde l’inici del nostre agermanament. No en faré una llista exhaustiva sinó dels grans moments que vam gaudir junts. La primera vegada que ens vam trobar era per la Fira i jornades gastronòmiques de la maduixa del Maresme ,un dels esdeveniments més destacats de la vostra vila i desde l’inici de la nostra germanor ,una delegació és present a l’acte per gaudir d’una molt bonica oferta de fires i activitats al voltant del vostre grenat que és la maduixa de la Vallalta. Recordo també la primera vegada quan us vam portar la flama encesa a dalt de la nostra muntanya sagrada, el Canigó des d’el Castellet de Perpinyà on es guarda tot l’any, i un any més tard són uns ciclistes del vostre poble que varen venir recollir-la al Castellet i, malgrat el mal temps van aconseguir el repte de portar-la en bici desde Perpinyà fins a casa vostra. Per els catalans de les comarques de Catalunya Nord la Flama del Canigó té una simbologia molt potent ,vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana ,és un símbol d’amor,de pau i de germanor així volem que es reparteixi a tots els territoris de parla catalana. Avui som aquí, per celebrar amb tots vosaltres la vostra festa major .Hi ha uns dies festejàvem la nostra i són unes festes molt semblants .És la festa més rellevant de l’any dedicada al nostre sant patró, són unes festes que privilegien les tradicions catalanes .Fa uns deu anys la festa major de Sant Cebrià de Rosselló va tenir una nova embranzida amb més presència d’actes tradicionals i folklorics, més festa al carrer,amb gegants,músics,castells,concerts,fires ,menjars populars i per primera vegada la participació dels correfocs de la Vallalta i la Txacum. Aquest any el jovent del Punt Jove van desfilar amb els capgrossos realitzats sota la direcció dels tallers Ventura i Horta de Girona . Cada any més joves participen a la festa ,una festa i tradicions que el jovent de casa nostra s’han de fer propis per garantir-ne la continuitat . Avui dia la festa major del nostre poble és una festa molt concorreguda , dinàmica i rica de la nostra cooperació mútua. D’ença l’inici del nostre agermanament comprovem un afany per tot alló relacionat amb les festes i tradicions catalanes , comptem sempre més adherents a les associacions en defensa i promoció de la cultura i llengua catalanes. Sempre més gent hi participa ,Goigs dels Ous, Sant Jordi, Sant Joan, i tots els menjars populars .També l’ajuntament es compromet i dona suport a totes les iniciatives a favor de la cultura catalana i s’implica en la retolació en català ,amb una pàgina en català al butlletí municipal i bilinguisme en la promoció de les festes. Però tot i el suport de les institucions, no és suficient, la societat cívil també, ha de conèixer l’agermanament per poder apreciar-lo i apoderar-se’l, esperem que s’amplien les nostres relacions amb el teixit associatiu i entre totes les persones que vulguin, per que visqui el nostre estimat agermanament, la idea és, que tots vosaltres us sentiu protagonistes. Moltes gràcies a tothom per haver-me escoltat. En nom propi i del comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló us desitjo una grandíssima festa major.

Les interventions, organisées par l’Associació per l’ensenyament del català en Catalogne du Nord, ont démarré : un dia a la setmana tota l’escola parla català (un jour par semaine, toute l’école parle catalan). Les plus jeunes de la maternelle ont appris à se présenter, à dire bonjour et regarder le ciel pour faire la météo.

Les Angelets de la Terra organisent la première «Trobada sense fronteres de municipis catalans» (rencontre sans frontière des municipalités catalanes), le samedi 9 décembre 2023, à Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien). A cette occasion, des élus des 66 mairies inscrites signeront une charte commune et débattront sur la façon de généraliser les échanges entre municipalités catalanes du Nord et du Sud. Cette rencontre est exclusivement réservée aux élus.   En 2022, l'association culturelle des Angelets de la Terra a réalisé un sondage auprès des municipalités de Catalogne Nord qui a mis en évidence leur souhait de généraliser les échanges avec le reste de la Catalogne. 39,3% ont répondu oui à la question: "Effectuez-vous des échanges avec une ou plusieurs communes du reste des Pays Catalans?" et 72,7% ont répondu oui à la question: "Souhaitez-vous l'organisation d'événements pour faciliter les rencontres entre les élus de Catalogne du Nord et du Sud?". En conséquence les Angelets de la Terra ont commencé à créer un collectif de municipalités sud-catalanes. L'objectif est de créer des liens entre se collectif et celui de 120 municipalités nord-catalanes que les Angelets ont développé autour du «Llibre Blanc de Catalunya Nord» et ses 55 propositions en faveur de la langue, de la culture et des traditions catalanes.   La première rencontre entre municipalités de Catalogne Nord et Sud aura lieu le samedi 9 décembre 2023, à la salle Escaro de Sant Cebrià de Rosselló, en collaboration avec la mairie. Cette rencontre débutera à 10 heures par une prestation musicale de Joan Ortiz et l'accueil institutionnel de la centaine de participants. Les élus présents seront invités à signer officiellement la charte commune: «Carta dels municipis catalans sense fronteres» (Charte des municipalités catalanes sans frontières). Ensuite, il y aura un speed meeting avec 6 réunions de 10 minutes pour chaque mairie. À 13 heures, les participants prendront une collation avant une prestation musicale de Julio Leone et Llamp te Frigui, membres du Collectif Angelets de la Terra de musiciens pour la langue catalane. La réunion se terminera à 16 heures après la conférence-débat: "Comment généraliser les échanges entre communes du Nord et du Sud de la Catalogne ?". Le but de cette première rencontre est de permettre aux élus de présenter les collaborations déjà mises en place, d'envisager de nouveaux échanges et de décider de la forme que prendront les futures rencontres. Les Angelets de la Terra proposeront d'en organiser chaque année dans une commune différente, au Nord et au Sud.   Malgré une trentaine d'années de subventions européennes pour développer les relations transfrontalières, l'immense majorité des habitants de Catalogne Nord ont l'impression que Paris est plus proche que Girona, alors que nous sommes voisins. Il y a une méconnaissance mutuelle et une méconnaissance de notre propre territoire. Pourtant nous vivons sur un même territoire historique: la Catalogne dont le berceau est Rià, en Conflent. Pourtant nous partageons avec les habitants de La Jonquera, Olot et Llança les mêmes traditions telles que la Sant Jordi et la Sant Joan. Pourtant nous parlons et étudions à l'école la même langue millénaire qui est un bien immatériel commun que nous souhaitons préserver. C'est sur l'affirmation de ce socle commun que les Angelets de la Terra ont pensé cette rencontre historique entre 66 mairies catalanes. Le succès du nombre de participants pour cette première édition montre que la demande est forte.   La multiplication des rencontres dans un cadre convivial générera de la fraternité entre les élus et une envie de développer des projets ensemble autour de la culture, l'enseignement, le sport, les associations en tout genre, l'entreprenariat et tout ce qui permettra d'impliquer les populations. Les Angelets de la Terra ont intégré des réunions courtes de 10 minutes qui permettront aux différents élus d'avoir un premier contact avec des élus de l'autre côté des Pyrénées qui ont des problématiques communes tel que la situation géographique (mer, plaine, montagne), la taille, l'activité économique (agriculture, tourisme...). Les Angelets de la Terra feront un suivi de ces échanges et souhaitent que toutes les mairies se joignent à cette dynamique apolitique et transversale. Il est déjà prévu d'organiser une deuxième « Trobada sense frontera » avant l'été 2024, en Catalogne du Sud. Les Angelets de la Terra souhaitent que les institutions et autres organismes dédiés collaborent à l'organisation des prochaines éditions, afin de pérenniser et de faire grandir cette événement.   Les 66 mairies qui participent à cette première rencontre sont:   CATALUNYA NORD 1- Alenyà 2- Argelers 3- Bolquera 4- Cànoes 5- Cases de Pena 6- Cervera de la Marenda 7- Clairà 8- Cornellà del Bercol 9- Èguet 10- Estavar 11- Espirà de l'Aglí 12- Finestret 13- Fontpedrosa 14- Font-rabiosa 15- L'Albera 16- La Menera 17- La Torre del Bisbe 18- La Llaguna 19- Morellàs i les Illes 20- Òpol i Perellós 21- Pià 22- Portvendres 23- Sant Andreu de Sureda 24- Sant Cebrià de Rosselló 25- Sant Feliu d'Amunt 26- Sant Feliu d'Avall 27- Sant Genis de Fontanes 28- Sant Hipòlit de la Salanca 29- Sant Llorenç de la Salanca 30- Sant Nazari de Rosselló 31- Sureda 32- Toluges 33- Tuïr 34- Vilafranca de Conflent   CATALUNYA 1- Agullana - Alt Empordà 2- Bàscara - Alt Empordà 3- Cabanelles - Alt Empordà 4- Campdevànol - Ripollès 5- Campllong - Gironès 6- Cantallops - Alt Empordà 7- Capmany - Alt Empordà 8- Cervià de Ter 9- Darnius - Alt Empordà 10- Espolla - Alt Empordà 11- Girona - Gironès 12- Gombrèn - Ripollès 13- La Cellera de Ter - La Selva 14- La Garriga - Vallès Oriental 15- La Jonquera - Alt Empordà 16- Llagostera - Gironès 17- Llançà - Alt Empordà 18- Montesquiu - Osona 19- Olot - Garrotxa 20- Ordis - Alt Empordà 21- Peralada - Alt Empordà 22- Riudaura - Garrotxa 23- Sant Cebrià de Vallalta - Maresme 24- Sant Climent Sescebes 25- Sant Gregori - Gironès 26- Sant Hilari Sacalm - La Selva 27- Sant Julià de Ramis - Gironès 28- Sant Martí d’Albars - Lluçanès 29- Sarrià de Ter - Gironès 30- Torroella de Fluvià - Alt Empordà 31- Vilabertran - Alt Empordà 32- Vilobí d'Onyar - La Selva   En signant la charte les municipalités s'engage à: 1- Voter en Conseil Municipal notre participation au projet des «Municipalités sans frontières» destiné à renforcer les liens entre la Catalogne du Nord et du Sud. 2- Désigner une personne chargée de développer des échanges Nord-Sud, mais aussi de favoriser leur continuité en cas de changement d'équipe municipale. 3- Participer aux «Rencontres sans frontières» qui ont pour objectif de rendre visible et de généraliser les liens entre communes catalanes. 4- Inviter régulièrement des élus des municipalités amies et les faire intervenir lors des célébrations officielles. 5- Organiser des sorties pour que les habitants participent aux fêtes de ces communes et créent des liens. 6- Aider les enseignants, les sportifs, les commerçants et les associations à renforcer les liens avec leurs homologues. 7- Programmer des artistes venant de l'autre côté de la frontière à condition qu'il y ait réciprocité et que le catalan soit présent dans leurs créations. 8- Promouvoir la langue, la culture, l'histoire et l'identité communes avec des projets partagés destinés à effacer la fontière mentale. 9- Utiliser en priorité la langue catalane dans le cadre de ces échanges afin d'en améliorer l'usage. 10- Placer cette charte signée dans un endroit visible de notre mairie afin que les visiteurs puissent prendre connaissance de ce projet.   Pour avoir plus de renseignements contactez-nous à info@angeletsdelaterra.com

Maxime Cayuela du Collectif Angelets de la Terra de musiciens de Catalunya Nord pour la langue catalane à Sant Joan de Pladecorts pour la 33ème Nit de la Cançó Catalana.

Castanyada i vi nou (chataignes grillées et von nouveau) à Pesillà de la Ribera

Les cavistes et détaillants de la ville se réunissent, jeudi 19 octobre, à partir de 18h, Place de la République à Saint-Cyprien, pour fêter avec vous l’arrivée du vin primeur.   « Aux cépages Fleuris » Saint Cypri’Vin » et « Au Petit Bouchon » vous feront déguster gratuitement leur sélection de vins, dans une ambiance musicale décontractée avec DJ Quentin B. Châtaignes grillées avec l’association « Terra i Mar ».   Achat d’un verre écologique pour la dégustation à 1,5€ ou d’un verre à pied en verre à 4€.   Pour les plus petits (de 4 à 12 ans) : atelier créatif pour les enfants de 4 à 12 ans sur le thème : illustration d'un portrait avec des végétaux, de 18h – 19h30. Gratuit - Sans réservation.   Informations : 04 68 21 01 33

Exposition des costumes du Roussillon à la médiathèque du 2 au 7 octobre 2023

Une délégation d’élus de la commune d’Arles s’est rendue à Campdevànol pour l’ouverture de la « 5a Biennal del Metall de Campdevànol ». Le maire David PLANAS a pu échanger avec son homologue Oriol LAZARO sur l’avenir du projet commun PYRFER. Rendez-vous est pris cette fois-ci à Arles vendredi prochain pour l’ouverture des « 18ème rencontres internationales de ferronnerie ».