115 municipalités participent à la 2ème édition du Livre Blanc de Catalogne Nord


Le « Llibre Blanc de Catalunya Nord » est un outil à destination des municipalités de tous bords politiques, de toutes tailles et de toutes les zones géographiques souhaitant promouvoir une « catalanité » facteur de cohésion sociale. En une année, 115 municipalités ont intégré le projet du livre blanc. Elles étaient 55 à participer à la première édition en juin 2021, déjà réalisée par les Angelets de la Terra.   Feuilletez la deuxième édition du Llibre Blanc de Catalunya Nord en cliquant [ICI] Consultez et imprimez le PDF de la deuxième édition du Llibre Blanc de Catalunya Nord en cliquant [ICI]   Ce livre blanc commence par deux éditoriaux de deux personnalités : le député Paul Molac pour sa loi en faveur des langues de France et l'ancien président de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol pour ses projets transfrontaliers. Vous y trouverez aussi 55 propositions concrètes destinées aux élus de Catalogne Nord qui s’engagent à normaliser l’usage du catalan et son apprentissage, tout en valorisant les traditions populaires, ainsi que le développement des liens avec tous les Pays Catalans. Ces propositions aident les municipalités à développer une véritable politique linguistique et culturelle et s’accompagnent d’exemples concrets déjà mis en œuvre dans le département, mais également ailleurs en France. Vous pourrez également y consulter les résultats d'une enquête auprès des mairies, présentant leurs positions vis à vis des 55 propositions des Angelets de la Terra, mais aussi des sujets d'actualité tel que le changement du nom du département et le développement de l'OPLC. De plus, les Angelets y ont intégré les écrits des 115 municipalités participantes, dans lesquels elles précident leurs actions et projets. L'intégralité de ces écrits est consultable, en catalan et en français, sur le site Internet des Angelets (www.angeletsdelaterra.com), où chaque commune a une pagé dédiée. Enfin, de nombreuses informations ressources à destination des élus sont détaillées dans le livre blanc : contacts utiles, liste de groupes chantant en catalan, liste de conférenciers, etc.   Le contenu de cette deuxième édition s'est amplifié car le nombre de municipalités a plus que doublé, mais aussi parce que celles qui participaient déjà ont pu faire un premier bilan après une année. De plus, les Angelets de la Terra ont approfondi leurs 55 propositions grace à l'expérience acquise en collaborant avec les mairies. A l'heure actuelle, 60% des municipalités nord-catalanes affirment dans le Livre Blanc de Catalogne Nord leur engagement en faveur de la « catalanité » dans leurs communes et intercommunalités. Ce projet a dors et déjà généré de nombreux débats et normalisé la question catalane au sein des conseils municipaux, même lorsqu’ils ne participent pas encore au livre blanc. Cela a permis d'approfondir la réflexion sur les moyens à mettre en œuvre pour agir en faveur du catalan et de ses traditions, mais aussi d'affirmer que la préservation et la promotion de la « catalanité » est une problématique transversale qui concerne tous les habitants de Catalogne Nord, catalans d'origine ou d' adoption, parlant le catalan ou pas. C'est la principale richesse de ce territoire et personne n'en a le monopole.   Le Livre Blanc de Catalogne Nord donne un éventail de la situation sociologique, culturelle et linguistique en Catalogne Nord, en s’appuyant aussi sur l'enquête réalisée auprès des municipalités. Cette enquête s’appuie sur les 55 propositions et établie pour la première fois un état des lieux précis des actions, des projets et des besoins de nos municipalités. Les Angelets de la Terra dévoilent les résultats positifs de cette enquête et invitent les institutions supra-municipales (Europe, Etat, Région, Département et Generalitat de Catalunya) à définir les politiques à mettre en place pour soutenir cette volonté municipale. La participation de la majorité des municipalités nord-catalanes et la multiplication des actions en faveur de la catalanité ces derniers mois illustrent à quel point nos élus de proximité sont bel et bien conscient des bénéfices, notamment économiques et sociaux, inhérents à une catalanité moderne, ouverte et vivante.   Durant les trois années à venir, les Angelets de la Terra feront un suivi des actions municipales et de leur évolution. En 2025, en fin de mandats, ils éditeront un troisième Livre Blanc de Catalogne Nord, pour valoriser les actions portées à terme pendant ce mandat par toutes les municipalités nord-catalanes, y compris celle qui n'auront pas souhaité adhérer à ce projet. Le Livre Blanc de Catalogne Nord a pour ambition de participer à l'entrée de la Catalogne Nord, Pays Catalan ou même Pyrénées Catalanes dans le XXIème siècle. - L’association culturelle des Angelets de la Terra : Elle est créée à Perpignan en 2001, est autogérée et autofinancée. Elle fonctionne donc sans subventions, avec des bénévoles passionnés et des mécènes engagés. De 2001 à 2009, les Angelets de la Terra étaient à l'origine un groupe de supporters de l'USAP, puis des Dragons Catalans. Depuis 2010, ils coordonnent un collectif de centaines de musiciens qui chantent à minima un titre en catalan. En 2018, ils organisent quatre festivals, les « Concerts per la Llibertat », pour la liberté et la démocratie, avec la participation de 40 groupes du collectif. - Le Livre Blanc de Catalogne Nord : Il a été élaboré par les Angelets de la Terra avec l'aide de professeurs de l'Université de Perpignan, spécialisés dans la toponymie, l'histoire et l'enseignement du catalan, mais aussi plusieurs acteurs de la vie culturelle, associative et économique de notre département (voir la liste ci-dessous). - L'origine du Livre Blanc de Catalogne Nord : En 2019, une cinquantaine de communes ont accueilli leur exposition collective de photojournalisme « Visca per la Llibertat ». En 2020, 23 listes aux élections municipales ont porté le « Label Cultural » des Angelets de la Terra dont elles ont signé la charte et 14 d'entre elles ont gagné ces élections. C'est de la réflexion autour des trois axes principaux de cette charte du « Label Cultural des Angelets de la Terra » qu'est né le Livre Blanc de Catalogne Nord : langue, culture et pays. - Pourquoi avons-nous choisi le français pour rédiger le Livre blanc ? Ce livre est écrit majoritairement en français car nous voulons toucher le plus de monde possible en Catalogne Nord où de nombreux élus ne comprennent pas bien le catalan. La Catalogne Nord est un territoire où l’intérêt pour le catalan et son enseignement n’ont jamais été aussi élevés, malgré un usage en baisse constante. Cette situation est le résultat de décennies d’étouffement économique et de discriminations qui ont généré une honte de soi, dans cette zone sinistrée. En 2011, 59% des résidents n’étaient pas nés en Catalogne Nord, selon une étude du Département 66, de la Generalitat de Catalunya et de l’Université de Perpignan. L’enjeu est donc d’intégrer ces «nouveaux catalans», de donner la possibilité à la jeunesse de rester vivre ici et de donner un sens à l’engagement de tous en faveur du catalan. Il faut renforcer la cohésion sociale avec la «catalanité» comme outil. - Qui a participé à la réalisation de la deuxième édition du Livre Blanc de Catalogne Nord ? DANAT Delphine, DOMENECH DE CELLÈS Hug, DONAIRE BARBERA Judith, FARRÉ SALVATELLA Rémy, Richard BANTEGNY, FAURA i LABAT Ramon, GUILLEM Sabrina, LABAT Geneviève, LEIBERICH Michel, MARTY Nicolas, PEYTAVÍ i DEIXONA Joan, PINÈDA Thierry, PLANES Joan, POISSON Olivier, RICORD Thierry, ROUS François, SANCHEZ Alain, SUNYER Bérengère, TARRIUS Thierry i elegits de 115 ajuntaments. Mécènes : BRUNSO Francis, CARBONELL Lluís, FAURA i LABAT Ramon, FONT i CASES Ramon, HAVART FALGUERAS Jean-Claude & Maguy, JUNQUÉ Vanessa, MAINSON Marie-ange, MILHAU-BLAY Juan, MULERO David, PARES José, PIQUER i JORDANA Jaume, PUJOL i FERRUSOLA Oriol, PUJOL Ramon, ROSSINYOL Daniel, ROUS-BOIX François, SUNYER Joan Pere, VANDAMME Frederic, XANCHO Maryline, GRAU Daniela.   Mise-en-page / graphisme / illustrations : COMÈS Sabine (Comes Design) et GUBIANAS Jaume (www.auques.cat).

Il y a 933 actualités sur Angelets de la Terra

La catalanité dans les classes de Sant llorenç de la Salanca
à - Sant Llorenç de la Salanca ROSSELLÓ (24-11-2023)
La catalanité de la crèche à l'école primaire avec la mairie de Sant llorenç de la Salanca, l'association Parlem Català, l'Associació per a l'ensenyament del català (APLEC) et les sardanistes de Sarda’folk.   Grâce aux gent gran (seniors), la culture catalane et sa richesse perdurent de génération en génération. La commune de Sant llorenç de la Salanca a conscience qu’il est important de transmettre savoir et traditions. En ce sens, la municipalité représentée notamment par le maire Alain Got et Barbara Barrera, conseillère municipale déléguée à la catalanité, ont souhaité, lors d’une réunion en mairie, mettre en place l’initiation à la langue dans les écoles de la ville, travailler en collaboration avec différentes associations pour enseigner la catalanité et les remercier vivement de leur investissement. L’apprentissage de cette langue dès le plus jeune âge est une réelle volonté de la commune. Les initiations débutent dès la crèche et le relais petite enfance où des contes en catalan sont lus aux enfants par Adèle Salün de l’association Parlem català. Dans les écoles, ce sont des cours ludiques dispensés par l’Aplec (Associatio per à l’ensenyament del català) qui permettent aux élèves d’apprendre. Un programme qui a du succès. Douze classes y ont répondu favorablement. Ce projet est mis en place pour les élèves du Cours préparatoire (CP) au Cours élémentaire deuxième année (CE2) à l’école Pablo-Casals et pour les élèves de cours préparatoire au cours moyen deuxième année (CM2) à l’école Charles-Perrault. À cet enseignement s’ajoute la découverte de la sardane, danse catalane par excellence avec l’association Sarda’folk. Les élèves impliqués et mobilisés font la joie des Laurentins quand ils dansent lors de la Sant Jordi. Ces initiations, soutenues financièrement par la commune coûteront : 7 000 € par an. Elles sont importantes, enrichissantes et imprégneront les jeunes générations de Saint-Laurent-de-la-Salanque qui pourront à leur tour faire perdurer les valeurs catalanes.  
Festa Major 2023 à Trullars
à - Trullars ROSSELLÓ (19-11-2023)
Ball d’offici avec la Cobla Tres Vents
La mairie de Sarrià de Ter (Gironès) veut développer des liens avec les communes de Catalogne Nord
à - Sarrià de Ter - CATALUNYA SUD - Gironès (16-11-2023)
Entretien avec la mairie de Sarrià de Ter   1- Souhaitez-vous collaborer avec des communes de Catalogne Nord ? Oui, nous sommes intéressés à collaborer et à participer à des projets en faveur de la langue, de la culture, des traditions et autres qui peuvent être jugés intéressants.   2 - Dans quels domaines souhaiteriez-vous collaborer ? Notamment dans le domaine de la culture, mais nous restons ouverts à d'autres initiatives.   3 - Que pensez-vous d'une généralisation des liens entre communes catalanes ? Nous trouvons qu’il s’agit d’une initiative non seulement intéressante, mais très nécessaire.   4 - Vous souhaitez participer à la réunion des élus municipaux du Nord et du Sud de la Catalogne, le 9 décembre 2023, à Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien) ? Oui, nous avons déjà confirmé la présence du maire Isaac Ramió.   5 - Avez-vous des suggestions ? Nous attendons avec impatience cette réunion afin que nous puissions tous/toutes élargir les possibilités de collaboration.
Castanyada 2023 à Cervera de la Marenda
à - Cervera de la Marenda ROSSELLÓ (14-11-2023)
Castanyada 2023 a Cervera de la Marenda
LLamp Te Frigui aux prix de la Fundació Ramon Llull en Andorre
à - Ordino - ANDORRA (13-11-2023)
Le groupe roussillonnais Llamp te Frigui du collectif Angelets de musicos per la llengua s'est produit à l'Auditorium National d'Andorre, à Ordino, le lundi 13 novembre 2023. Ils ont joué avec Lia Sampai et Adrià Pagès (Catalogne Sud), Maria Hein (Majorque) Roser Puigbò et David Sanz (Andorre) dans le cadre de la XIe Cérémonie des Prix Internationaux Ramon Llull. Ramon Faura-Labat, président des Angelets de la Terra, les accompagnait.
La mairie d'Agullana (Alt Empordà) veut développer des liens avec les communes de Catalogne Nord
à - Agullana - CATALUNYA SUD - Alt Empordà (12-11-2023)
Depuis la commune d'Agullana, nous souhaitons collaborer avec les communes de la Catalogne du Nord. Nous souhaitons collaborer dans les domaines de la culture, du sport et de la langue. Nous participerons à la première Rencontre des Communes Catalanes Sans Frontières à Sant Cebrià de Rosselló, le samedi 9 décembre 2023. Généraliser les liens entre les communes du Nord et du Sud de la Catalogne est une très bonne initiative.   Réponses faites par la mairie d’Agullana.
Castanyada i vi nou 2023 à Ralleu
à - Ralleu CONFLENT (11-11-2023)
Castanyada i vi nou (chataignes grillées et vin nouveau) à Ralleu
Daniela Grau Humbert: "Nous devons nous souvenir de notre histoire non enseignée, cachée ou manipulée"
à - Elna ROSSELLÓ (30-10-2023)
Discours en 2022 de Daniela Grau (Prix d'Action Civique 2007 de la Fundació Lluís Carulla) à l'occasion du Jour du Souvenir à Elne, jour de commémoration du massacre du 25 mai 1285 par les croisés dirigés par le roi de France Felipe l'Ardit, l'un des nombreux massacres subis par les Catalans pour avoir résisté aux envahisseurs français.   Benvolguts amics i connacionals,   És amb gran plaer que al cap de tres anys tornem a celebrar amb tots vosaltres el que vam anomenar a Elna el Dia de la Memòria, sense saber que al Principat de Catalunya el 2012 va anomenar Dia de la Memòria el 19 de juny per homenatjar –amb actes de tota mena i tocs de campanes de prop de dues-centes esglésies– el nostre poeta nacional mossèn Cinto Verdaguer quan feia 110 anys de la seva mort, i amb ell, tots els qui al llarg dels segles han defensat i promogut la nostra llengua. Aquí, a la Catalunya del Nord, precisament a Elna vam decidir anomenar Dia de la Memòria el dia de la Commemoració d’una de les múltiples massacres patides per la nostra ciutat al llarg dels segles per haver resistit als invasors i conqueridors francesos: la massacre del 25 de maig del 1285 pels croats encapçalats pel rei de França Felip l’Ardit. Vam triar aquella denominació per fer palès que hem de fer memòria de la nostra història no ensenyada, ocultada o manipulada. El sistema educatiu francès ens priva de la memòria històrica que ens pertoca de ple dret. Només s’ensenya la història oficial francesa. Havent impartit cursos en un institut durant trenta-vuit anys i també a principiants a la Universitat de Perpinyà, vaig haver de constatar que la gran majoria ni sabia que Caucoliberis, Ruscino i Illiberis eren noms de ciutats ibèriques; i jo mateixa ignoraria encara el com, quan i perquè del marbre esclatat per l’incendi de la porta principal de la catedral, si no hagués estat per l’afany de dos il·liberencs precursors, Lluís Bassede i Roger Grau, de descobrir i fer descobrir el passat de la capital episcopal Elna, la ciutat més prestigiosa, més antiga del país. Fa uns anys arqueòlegs van descobrir molt a prop de l’actual catedral la primera catedral del segle VI, de mida encara més imponent i fa poques setmanes han desterrat més sarcòfags paleocristians a la Vila Baixa. Fem memòria del passat per cert. En una de les commemoracions anteriors vam fer el repàs dels nombrosos saquejos d’Elna. Com ho constatem amb Ucraïna, les nacions agredides, víctimes d’atrocitats, violacions, destruccions, cremades, matances, resisteixen i tenen evidentment herois. Nosaltres també en tenim d’herois. En el marc de la Commemoració de la Massacre del 1285 honorem des del 2009 les il·liberenques violades en l’altar, els il·liberencs cremats, assassinats, tots ells víctimes anònimes. El filòsof Walter Benjamin –segons la citació feta par l’artista israelià Dani Karavan en el Memorial Passatges que va concebre per a ell a Port-Bou–: ressaltava que és «una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres». Clar que una nació amb estat propi com França pot mitificar els seus herois Jeanne d’Arc, Vauban, De Gaulle... i té una xarxa d’entitats amb zelosos coronels i historiadors que intervenen oficialment dins les escoles i instituts per incentivar el xovinisme francès. Al contrari, nosaltres nacions vençudes i ocupades, privades de memòria, honorem més fàcilment màrtirs anònims perquè no tenim monuments per recordar els nostres herois, ni tan sols sabem qui eren. Així doncs enguany volem honorar un heroi que hauria de ser conegut i tenir monument o com a mínim un nom de carrer per haver donat la seva vida per Catalunya, en Bernat d’Oms, senyor de Corbera, que pertanyia a un dels llinatges més importants de la Catalunya medieval i havia jurat fidelitat als nostres comtes-reis. Tenim a les Garrafes restes de l’anomenada Torre d’Oms. A Elna encapçala la resistència al setge de cinc mesos i mig imposat pel rei francès Lluís XI. El 14 de desembre del 1974, en el cinc-centè aniversari de ser escapçat al Castell de Perpinyà pels francesos, vam homenatjar-lo a Perpinyà amb una missa a l’església de Sant Mateu, una ofrena floral i amb parlaments d’en Gilbert Grau, Josep Deloncle i Miquel Mayol. El diari local L’ Indépendant publicà tres dies més tard la foto dels catalanistes davant del Palau Major (Palais des rois de Majorque) a Perpinyà així com el text sencer de llur moció reivindicativa tan denunciadora del colonialisme en el marc cultural, polític i econòmic que molt probablement el diari no la publicaria in extenso avui dia. Havia estat encarregada jo mateixa per Gilbert Grau de consultar escrits històrics a l’abast a la biblioteca de Perpinyà per un article que publicà a la revista Terres Catalanes. En el llibre titulat Avantpassats: Histoire et généalogie des grands hommes de Catalogne du Nord el professor d’història a la Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC Joan Peytavi Deixona afirma que «Bernat d’Oms defensà coratjosament Elna el 1474 enfront dels francesos però que traïcionat per mercenaris italians que van vendre la ciutat als invasors, va ser portat al Castell Major de Perpinyà i executat [...]» i ressalta la seva fidelitat al comte-rei Joan II. Com és sabut Joan II va donar a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila per també la seva resistència heroïca a l’agressor Louis XI que durant trenta anys d’ocupació delmà el país a sang i a foc. Per enaltir en Bernat d’Oms, mossèn Josep Bonafont «el Pastorellet de la Vall d’Arles» escriví el 1914 aquells versos commovedors: «Tot és dol, tot és tristesa tot és plor en Perpinyà quan, en la llansa francesa lo cap d’Oms de gran bellesa al castell ne penjolà.»   Tanmateix cada any al Dia de la Memòria no ocultem les vicissituds que patim en el present. Al principi del segle XXI les envestides del poder colonial francès, la voluntat de genocidi lingüístic i cultural doncs identitari, són patents i fins i tot, a parer meu, tan o més greus. Convençuts, per més de tres segles d’adoctrinament, de ser francesos, de no tenir cap història pròpia, tanmateix no hem deixat mai d’autodenominar-nos catalans, catalana la nostra llengua, català el nostre patrimoni. D’ençà el 2014 oficialment hem esdevingut «occitans» «occitans» els llocs de memòria emblemàtics del país com el museu de Talteüll, «occitanes» les nostres produccions. Ho podeu comprovar a la pàgina web de la nova regió amb capital Tolosa de Llenguadoc que ens va ser imposada el 2016 així com la seva denominació «Occitanie»: la resposta a la qüestió «Comment s'appellent les habitants de l'Occitanie» és a dir Com es diuen els habitants d’Occitània? hi és clara i evident: Les habitants s’appellent occitans. Els habitants es diuen occitans». Ara ens hem tornat occitans. Al cap de 363 anys de dominació francesa és l’estocada final. En el mitificat «país dels drets de l’home» no vam tenir el dret de votar per decidir la nostra denominació oficial ni tampoc vam poder obtenir l’autorització del Consell d’Estat de canviar-la, malgrat que la quasi totalitat de les batllies (menys una) hagi reivindicat el nom Pays Catalan/ País Català com es pot veure a l’entrada dels pobles. És així de fàcil eradicar una identitat mil·lenària en un estat que pretèn ser un model de republicanisme. L’emèrit i eminent geògraf Joan Becat de la Universitat de Perpinyà també membre de l’IEC ens va confirmar fa poc l’animadversió patent de la presidenta de la regió Carola Delga per la nostra catalanitat. No és la primera ni l’única. Recentment al consistori d’Elna membres de l’oposició van abandonar la sessió quan en Pere Manzanares, fundador de Ràdio Arrels i tinent d’alcalde delegat a la catalanitat i les relacions transfronteres, va prendre la paraula en català; ho van denunciar al totpoderós representant de l’Estat, el prefecte. La premsa principatina es va fer ressò de la decisió de la batllia d’Elna d’incloure al reglament municipal el dret de parlar en català. En Nicolas Garcia el batlle, conegut per haver desterrat la Maternitat de l’oblit, declarà que «Elna defensa la catedral, el claustre, la Maternitat... i la llengua i la cultura catalanes». El Dia de la Memòria a Elna reivindiquem doncs drets fonamentals, el dret de conèixer i divulgar la nostra història, el dret d’utilitzar la nostra llengua, dret actualment negat pels nacionalistes francesos, el dret de reivindicar la nostra identitat nacional, el dret de resisitir a l’aculturació, a la colonització francesa i evidentment el dret i el deure d’homenatjar els defensors de la terra. Hi ha genocidis patents com actualment a Ucraïna i hi ha genocidis silenciosos, ocults que allargant-se en el temps aconsegueixen d’obtenir l’assentiment i la complicitat de llurs víctimes. Són, ben entès, els més perversos. Som uns dotze milions de catalans, la nostra llengua i cultura són mil·lenàries, mai no ens cansem de repetir-ho; reivindiquem el dret internacionalment reconegut a l’autodeterminació, a la consecució d’un estat propi però la nostra lluita, per ser no-violenta, no mobilitza a Europa ni l’imaginari col·lectiu, ni els polítics, ni els mitjans de comunicació i roman silenciada. Mossèn Bonafont tot i ser un capellà ens amonestava: “au fadrins catalans, cordeu-vos l’espardenya que...lo francès ...lo traydor... s’es ell amagat ...guerra o esclavitud». Ningú vol guerra però no necessitaríem tots plegats, de punta a punta dels Països Catalans, representants polítics heroics i ser nosaltres mateixos, la societat civil, més exigents amb ells, més combatius, més coratjosos per posar fi al colonialisme franco-espanyol i aconseguir al segle XXI el tan anhelat Estat Català confederal? Daniela Grau Humbert Elna, 22.05.2022
Mithė Pull Sanyas: « Nous avons partagé la même histoire, nous sommes encore unis par la même culture et nous avons une langue commune."
à - Sant Cebrià de Vallalta CATALUNYA SUD - Maresme (30-10-2023)
Ce discours a été rédigé et lu par Mithė Pull Sanyas, membre du Comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló, lors de l'inauguration de la Festa Major 2023 de Sant Cebrià de Vallalta.   Sant Cebrià de Vallalta . Festa major 2023 Molt bona nit ! Senyor alcalde, senyores regidores de cultura i festes , autoritats, amics, familiars, veïns i veïnes de Sant Cebrià de Vallalta, moltes gràcies, és sempre un plaer de venir a casa d’uns bons amics. A casa nostra, a Catalunya Nord no tenim l’hàbit ,ni la cultura del pregó i la festa major s’inaugura amb el discurs del batlle de la vila. Ja sé que habitualment ,els pregons els solen fer personatges de prestigi i la meva persona no té cap mérit extraordinari, entenc que l’encàrrec de fer el pregó de la vostra festa major és un honor i una gran responsabilitat per això estic molt agraïda i molt emocionada de fer el pregó d’aquest any en nom del Comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló. Si em trobo avui en aquest lloc al costat de les autoritats i davant tots vosaltres és perquè dels anys 2010 fins als anys 2015 vaig tenir càrrecs de secretària i de presidenta al si del Comitè d’agermanament del meu poble. Un agermanament que va néixer de la voluntat de tres companys el Bernat, el Joan Pau i jo mateixa de lligar i desenvolupar vincles amb un poble de Catalunya Sud per trobar-nos dins un esperit d’amistat i de convivència .Un dia, l’atzar va portar els companys Bernat i Joan Pau fins a Sant Cebrià de Vallalta i tot passejant pel poble es van encontrar amb uns electes de l’ajuntament i va ser com una evidència el desig de trobar-se de nou, per concretitzar trobades i intercanvis. En el cas nostre l’agermanament tenia tot el seu sentit. Aprofito per agraïr totes les persones que ens van fer costat tot al llarg d’aquesta aventura ,la Montse, la Tina, la Patou, la Lulu, la Marta ,L’Anna i totes les autoritats al llarg dels anys i tots i totes les persones que segueixen fent lo viure ,l’Anna Maria ,el Francesc i tot el seu equip de voluntaris perquè tots ells han estat i són de vital importància perquè el projecte tiri endavant i perduri. Desprès de 3 anys d’amistat i d’encontres vam formalitzar de manera oficial sota el lema «  Germans per sempre » el nostre agermanament el 16 de setembre 2012 mitjançant la signatura d’uns documents acreditatius entre les ambdues viles i llur representants el Batlle de Sant Cebrià de Rosselló Thierry Del Poso i la senyora Antonia Benitez Gonzalez. Aquest any hem celebrat el desé aniversari del nostre conveni en uns actes solemnes de renovació de l’agermanament celebrats tot primer a Sant Cebrià de Rosselló i desprès al vostre poble , a la plaça de l’onze de setembre en presència de les autoritats d’ambdós pobles . De veritat som germans , som dos pobles bessons ja que tenim el mateix nom i celebrem la festa major el mateix dia, diada del nostre sant patró. Fem part d’un mateix poble, vivim en terres catalanes, hem compartit durant segles una mateixa història i encara avui dia ens uneix una mateixa cultura ,tradicions semblants i tenim una llengua comuna : el català. Sí ! Venim del nord de Catalunya i parlem el mateix idioma, malgrat les vicissituds de la nostra història i una llengua malmesa a l’estat francès encara es parla català a casa nostra , la majoria d’entre nosaltres ha perdut el parlar de l’avi,perquè l’escola tenia la voluntat de substituir el català pel francès els deia «  sigueu nets ,parleu francès » , avui dia i d’ençà els anys 70 es recupera la nostra llengua mitjançant les escoles bressoles i Arrels , instituts bilingües i la Universitat de Perpinyà. Esperem que els intercanvis amb les vostres escoles i el Punt jove estimulin les ganes d’apprendre la llengua catalana per als futurs bescanvis. Amb l’esperança per a tots nosaltres que molt aviat, el català sigui llengua d’Europa. Sí ! Hem compartit durant segles una mateixa història . Arreu de Catalunya Nord són presents els rastres i els vestigis d’aquesta història comuna , uns exemples recorden la nostra herència, el Palau de reis de Mallorca a Perpinyà encarregat per Jaume II ,rei de Mallorca ,comte de Rosselló i Cerdanya , llavors Perpinyà era capital del regne de Mallorca . La llotja de mar de Perpinyà és un exemple d’aquesta llotges presents a les grans ciutats de la corona d’Aragó com a testimoni de la seva puixança comarcal ; I a la cantonada de la Llotja de mar a Perpinyà tenim el Palau de la deputació vestigi dels poders locals i, són molts ,els llocs que parlen de la nostra història comuna ,una història que sovint desconeixem ,però amb motiu d’una trobada ,d’una visita ,d’una festa o altres esdeveniments ,ens reconectem amb aquesta història mútua . Així, l’any passat el vostre alcalde L’Albert va ser convidat a una cerimònia al poble de Rià ( antigament Arrià) al Conflent prop de la vila de Prada . Rià ,és el bressol de Catalunya perquè en aquest poble són les restes del vestigis del castell de Rià ,castell on va nèixer Guifré El Pilós ,fundador del casal de Barcelona. Al capdamunt del poble , en les ruïnes del castell ens vam trobar l any passat ,la revetlla de Sant Joan, per confiar els símbols dels nostres pobles als tres muntanyencs del Cercle Flama del Canigó per portar los a dalt de la nostra muntanya sagrada i posar los a la foguera , fou una celebració molt emocionant . De Sant Cebrià de Vallalta i els seus voltants tampoc nosaltres sabíem ben poca cosa. Tanmateix, molt noms de pobles de les vostres comarques ens «  sonen » , perquè tenim la mateixa toponimia a casa nostra ,però en el cas del nostre agermanament ens va desafiar trobar una toponimia a l’idèntica .Aquí teniu Sant Cebrià de Vallalta,Canet de Mar i Sant Iscle …igual ho tenim al Rosselló amb Sant Cebrià de Rosselló, Canet de Rosselló i Sant Assiscle ,i això no és casualitat , gràcies a les recerques realitzades pel Cesc ( centre d’estudis del vostre poble ) la història explica que la comtessa de Barcelona Ermesindis va fer una crida als nobles catalans perquè enviessin els seus fills a poblar la vostra terra i donar força a la quasi extingida noblesa, un dels nobles que va fixar la seva estada a la Maresma fou en Canet ,fill de la casa dels Canets del Rosselló, així al voltant d’un vestigi o d’un nom conegut recordem la nostra història. Sí ! Tenim en comú una cultura i tradicions. Una cultura catalana que segueix sent molt vivaç a Catalunya Nord, fins i tot tenint en compte que pocs parlin català i que tenim una alta immigració daltres regions de França ,el sentiment català és molt present a les festes i tradicions i culmina al nostre club de rugbi icònic la Usap . Igual que a tots els Països catalans de parla catalana ,celebrem tot un conjunt de festes i fires tradicionals catalanes . Unes festes que d’ençà deu anys compartim i que han consolidat els nostres vincles de germanor. Ja són moltes les festes , trobades i intercanvis , culturals, esportives, escolars que hem celebrat desde l’inici del nostre agermanament. No en faré una llista exhaustiva sinó dels grans moments que vam gaudir junts. La primera vegada que ens vam trobar era per la Fira i jornades gastronòmiques de la maduixa del Maresme ,un dels esdeveniments més destacats de la vostra vila i desde l’inici de la nostra germanor ,una delegació és present a l’acte per gaudir d’una molt bonica oferta de fires i activitats al voltant del vostre grenat que és la maduixa de la Vallalta. Recordo també la primera vegada quan us vam portar la flama encesa a dalt de la nostra muntanya sagrada, el Canigó des d’el Castellet de Perpinyà on es guarda tot l’any, i un any més tard són uns ciclistes del vostre poble que varen venir recollir-la al Castellet i, malgrat el mal temps van aconseguir el repte de portar-la en bici desde Perpinyà fins a casa vostra. Per els catalans de les comarques de Catalunya Nord la Flama del Canigó té una simbologia molt potent ,vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana ,és un símbol d’amor,de pau i de germanor així volem que es reparteixi a tots els territoris de parla catalana. Avui som aquí, per celebrar amb tots vosaltres la vostra festa major .Hi ha uns dies festejàvem la nostra i són unes festes molt semblants .És la festa més rellevant de l’any dedicada al nostre sant patró, són unes festes que privilegien les tradicions catalanes .Fa uns deu anys la festa major de Sant Cebrià de Rosselló va tenir una nova embranzida amb més presència d’actes tradicionals i folklorics, més festa al carrer,amb gegants,músics,castells,concerts,fires ,menjars populars i per primera vegada la participació dels correfocs de la Vallalta i la Txacum. Aquest any el jovent del Punt Jove van desfilar amb els capgrossos realitzats sota la direcció dels tallers Ventura i Horta de Girona . Cada any més joves participen a la festa ,una festa i tradicions que el jovent de casa nostra s’han de fer propis per garantir-ne la continuitat . Avui dia la festa major del nostre poble és una festa molt concorreguda , dinàmica i rica de la nostra cooperació mútua. D’ença l’inici del nostre agermanament comprovem un afany per tot alló relacionat amb les festes i tradicions catalanes , comptem sempre més adherents a les associacions en defensa i promoció de la cultura i llengua catalanes. Sempre més gent hi participa ,Goigs dels Ous, Sant Jordi, Sant Joan, i tots els menjars populars .També l’ajuntament es compromet i dona suport a totes les iniciatives a favor de la cultura catalana i s’implica en la retolació en català ,amb una pàgina en català al butlletí municipal i bilinguisme en la promoció de les festes. Però tot i el suport de les institucions, no és suficient, la societat cívil també, ha de conèixer l’agermanament per poder apreciar-lo i apoderar-se’l, esperem que s’amplien les nostres relacions amb el teixit associatiu i entre totes les persones que vulguin, per que visqui el nostre estimat agermanament, la idea és, que tots vosaltres us sentiu protagonistes. Moltes gràcies a tothom per haver-me escoltat. En nom propi i del comitè d’agermanament de Sant Cebrià de Rosselló us desitjo una grandíssima festa major.
Du catalan à l'école dels Banys
à - Els Banys VALLESPIR (29-10-2023)
Les interventions, organisées par l’Associació per l’ensenyament del català en Catalogne du Nord, ont démarré : un dia a la setmana tota l’escola parla català (un jour par semaine, toute l’école parle catalan). Les plus jeunes de la maternelle ont appris à se présenter, à dire bonjour et regarder le ciel pour faire la météo.
Resultat de la recherche : {{ itemarecherchesauvegarde }}

Actualités :

Aucun resultat
{{resultatactualita.titre}}


Musiciens :

Aucun resultat
{{music.titre}} - {{music.nom}}


Photographes :

Aucun resultat
{{fotoperiodiste.titre}}


Poêtes :

Aucun resultat
{{poetes.titre}}


Villes :

Aucun resultat
{{ajuntamen.titre}} - {{ajuntamen.ville}}


Agenda :

Aucun resultat
{{agenda.titre}}